Evangeli (Mt 19, 16-22)

Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li:

-Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?

Jesús li digué:

-Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.

Ell li preguntà:

-Quins?

Jesús li respongué:

- No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare, i estima els altres com a tu mateix.

El jove li va dir:

-Tot això ja ho he complert. Què em falta encara?

Jesús li respongué:

-Si vols ser perfecte, ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.

Quan aquell jove va sentir aquestes paraules, se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

Comentari

Un jove s'acosta a Jesús amb una pregunta: “Mestre, quina obra bona he de fer per assolir la vida eterna?”

Jesús respon amb una altra pregunta: “Per què em preguntes sobre el que és bo? Un només és bo”. I Jesús afegeix: “si vols entrar a la Vida, guarda els manaments”. I, davant la pregunta del jove: quines? Jesús afegeix: “no mataràs, no cometràs adulteri, no robaràs, no diràs fals testimoni, honora el teu pare i la teva mare, i estimaràs el teu proïsme com a tu mateix”.

En aquest moment, la conversa canvia i es fa més personal.

El jove diu a Jesús que ha guardat els manaments des de la joventut. I, afegeix: què em falta encara?

L'Evangelista sant Marc ressalta que Jesús, en escoltar aquesta resposta del jove, es va commoure: “Jesús se'l mirà i el va estimar” (Mc 10, 21).

Després, Jesús, li diu: “Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me”.

Però el jove va marxar trist perquè tenia molts béns.

Jesús no s'imposa. S'acosta a cada persona escoltant i oferint horitzons de vida. Vol portar pel camí de l'Amor. Vol que la nostra vida sigui totalment una vida d'Amor.

L'amor va creixent pel compliment dels manaments, però sobretot pel seguiment de Jesús: “Vine i segueix-me”.

Així ho expressa sant Josepmaria en una de les seves homilies: “Seguir Crist: heus aquí el secret. Acompanyar-lo tan d’a prop, que visquem amb Ell, com aquells primers dotze; tan d’a prop que ens hi identifiquem. No trigarem a afirmar, quan no haurem posat entrebancs a la gràcia, que ens hem revestit de Nostre Senyor Jesucrist (Cfr. Rom XIII, 14). Es reflecteix el Senyor en el nostre comportament, com en un espill. Si aquest és com cal, recollirà el semblant amabilíssim del nostre Salvador sense desfigurar-lo, sense caricatures: i els altres tindran la possibilitat d’admirar-lo, de seguir-lo” (Amics de Déu, 299).