Evangeli (Mc 6, 53-56)

Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

Comentari

L'arribada d'un personatge important sol produir una petita revolució als llocs que visita, sobretot si són indrets poc acostumats a viure esdeveniments importants. Als pobles petits sol regnar la rutina, la cadència repetitiva d'una vida marcada per la quotidianitat de fer sempre el mateix, de veure contínuament les mateixes persones.

Per això l'arribada de Jesús a Genesaret fou precisament una revolució. Des que el van reconèixer, la notícia va córrer de boca a boca amb la velocitat de qui no vol desaprofitar l'oportunitat de la seva vida. Les places de llogarets i pobles s'ompliren de malalts. El soroll de les lliteres en tocar el terra esdevingué el so per excel·lència en aquesta zona de Galilea.

Al Papa Francesc li agrada parlar de la revolució de tendresa que va produir l'Encarnació del Fill de Déu (cf. Evangelii Gaudium, n. 88). És fàcil imaginar-se que seria precisament això, tendresa, el que desprendria l’esguard de Jesús mentre anava sanant cada malalt i, quan ‒com va fer en altres circumstàncies similars‒ produïa la veritable revolució: la de perdonar-los els pecats (cf. Mc 2, 5).

La revolució esmentada, però, requereix un pas previ: quan van desembarcar, de seguida el van reconèixer. Només pot ser guarit pel Crist qui és capaç de reconèixer-lo. Potser, com van saber fer els sants, podem començar per reconèixer Jesús en la persona dels germans malalts, sabent mirar amb tendresa totes les ferides de l’ànima i del cos.