Evangeli (Mc 5, 1-20)
Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs. Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals, el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres. Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell i digué cridant amb veu forta:
—Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!
És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»
Jesús li pregunta:
—Quin és el teu nom?
Ell li respon:
—El meu nom és “Legió”, perquè som molts.
I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori.
Hi havia allà pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs. Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica:
—Envia’ns als porcs, que hi entrarem.
Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua.
Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure què havia passat. S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori.
Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell. Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:
—Ves a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.
Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.
Comentari
L'home posseït apareix com una figura tan temible com formidable. És tan fort que ningú no és capaç de mantenir-lo sota control. Viu al cementiri, un indret sinistre i, per als jueus, un lloc impur. No para d'omplir el dia i la nit amb crits i gemecs de dolor mentre es talla amb pedres. Sens dubte, tots se’n mantenien allunyats, temorosos de la seva violència. Tanmateix, des del moment de la trobada, Jesús té autoritat absoluta sobre ell. L'home no corre cap a ell per amenaçar-lo, sinó per suplicar-li que no el turmenti. Els poders de l'infern no tenen potestat sobre el Crist.
Nostre Senyor exorcitza els dimonis amb un poder meravellós. El text no explica per què els permet que entrin als porcs. La destrucció que segueix és certament una demostració visible de la seva autoritat i de la magnitud del mal que ha vençut.
En sortits dimonis, l'home es transforma completament fins al punt que vol ésser deixeble. Jesús no li permet pujar a la barca amb els apòstols, encara que sí que li confereix una missió apostòlica, la qual duu a terme fidelment. Déu dona tasques molt variades a les persones. Per a nosaltres el més important és dur a terme amb la perfecció més gran possible la tasca que se'ns ha encomanat, en lloc d'anhelar-ne una altra. L’home va obeir a Jesús i va explicar a la gent de la Decàpolis les grans coses que el Senyor havia fet per ell; i se'ns diu que tots es van meravellar. Un resultat de la seva obediència podria ser l'acolliment més positiu que Jesús troba més tard, en la segona visita a la zona (cf. Mc 7, 31 ss).
Tot l'episodi palesa que no hi ha dificultat que Déu no pugui superar, i no hi ha mal que no pugui vèncer. Això inclou tota mena de pecats i qualsevol cosa que hom hagi fet a la vida. L'home posseït estava en una condició veritablement desastrosa; si un candidat tan improbable es pot transformar en un deixeble efectiu del Crist, hi ha esperança per a tothom.