Evangeli (Lc 4, 24-30)

En aquell temps, Jesús digué a la gent reunida a la sinagoga de Natzaret:

—En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Comentari

Jesús pronuncia aquestes paraules a la sinagoga de Natzaret. La coneixia molt bé pels molts anys en què havia assistit acompanyat de Maria i de Josep per resar i escoltar la Paraula de Déu.

Avui la seva presència és diferent. Ha arribat el moment de donar-se a conèixer i ho fa com a profeta: “cap profeta no és ben rebut al seu poble”. Els qui l'escoltaven estaven familiaritzats amb la història d'Israel i els posa dos exemples: Elies i la vídua de Sarepta i Eliseu i Naaman el sirià.

Els oients es regiren contra Jesús, plens d'ira. No accepten un profeta, un messies que fos de la condició humil de Jesús. Buscaven un messies que els alliberés del jou dels romans. No tenien un cor realment obert a la veritat. Sembla que eren plens de prejudicis que sempre entorpeixen la riquesa de la Paraula i la seva acció salvadora.

Intentaren matar-lo i no van poder: Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar. És només el Pare qui determina el moment de la mort del Fill encarnat i no havia arribat el moment de la creu.

Llegim aquest passatge de l'Evangeli enmig del temps de Quaresma. Un cop més veiem Jesús rebutjat per part del seu poble. Ell, que ha vingut a omplir les ànimes d'alegria veritable, no és comprès ni acceptat.

Aquest temps litúrgic és una bona ocasió perquè meditem com acollim la paraula de Jesús. La que ens resulta més agradable i la que ens costa una mica més d'acceptar.