Evangeli (Mt 21, 23-27)

Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren:

—Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?

Jesús els replicà:

—Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes?

Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.»

Per això respongueren a Jesús:

—No ho sabem.

Llavors els digué:

—Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Comentari

L'entrada de Jesús a Jerusalem i la manera com es captenia al Temple havia generat una inquietud gran entre els caps del poble d'Israel. Jesús havia expulsat del Temple els mercants, feia miracles cridaners i predicava amb força l'Evangeli. Els caps volen que Jesús justifiqui la seva actuació i per això li demanen d'on treu la potestat: amb quina autoritat gosa posar en dubte la manera com ells ensenyaven la fe d'Israel?

Podria fer la impressió que, amb la pregunta sobre el baptisme de Joan, el Senyor està evadint d'una manera astuta la situació compromesa. Però Jesús no està fugint d’estudi, sinó que assenyala la condició per comprendre'l a Ell. Reconèixer el baptisme de Joan és reconèixer que havia arribat un temps de gràcia, de purificació de la mirada i d'obertura a l'acció salvadora de Déu. La gent humil era capaç d'admetre aquesta novetat i alegrar-se'n, mentre que els caps del poble s'entestaven a no veure.

A l’Advent, l'Església ens convida a reconèixer la presència del Senyor a les nostres vides. L'evangeli d'avui ens recorda que Déu no actua amb violència, no s'imposa: els triomfs de Déu consisteixen a conquerir una mica de l’amor que li podem donar lliurement. Quan li donem l’amor que ens demana –per exemple, tenint millor cura de les estones diàries de pregària– estem en millors condicions de comprendre que s’hi fa més present a la nostra vida: ens inunda una pau divinal i som capaços de compartir-la amb els que ens envolten.