Evangeli (Lc 21, 20-28)

Jesús digué als seus deixebles:

—Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que s’acosta la seva devastació. Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l’abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, perquè haurà vingut el temps de donar comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà. Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s’estendrà la indignació contra aquest poble: cauran víctimes de l’espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que el temps dels pagans s’haurà complert.

»Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta.

Comentari

L’evangeli d’avui ens porta a considerar una realitat que anuncia la fe i confirma la ciència: aquest món és passatger. L'univers conegut acabarà en la data decretada per la saviesa de Déu i el seu final serà anunciat per tal que el món pugui penedir-se i preparar-se per a la parusia, per a la vinguda gloriosa del Senyor.

Tot i això, els cristians estem cridats a estimar el món apassionadament, com sant Josepmaria va titular una de les homilies més cèlebres. Estimar-lo perquè ha sortit de les mans de Déu i ha estat purificat per la sang preciosa del Redemptor. Cal ésser, però, conscients que no tenim aquí estatge permanent i que Déu ha previst un nou Cel i una nova Terra per a aquells que l'estimen.

És important que sapiguem advertir els senyals de Déu. No es tracta de viure angoixats, sinó de demanar a l'Esperit Sant que ens ajudi a entendre els signes dels temps. Seria trist viure tan distrets, tan abstrets en les coses de la terra, que no advertíssim les providències de Déu i ens oblidéssim de l'única cosa necessària: donar-li glòria de la manera que Ell vol que li donem.

Li donem glòria quan procurem el bé dels altres, perquè Déu és amor i, en estimar com Ell vol que estimem, contribuïm que la claredat del seu amor, del seu Ésser, irrompi al món.

A l'evangeli, el Senyor ens parla de la ira de Déu. La justícia santa, la ira santa de Déu, és compatible amb la seva bondat i el seu amor infinit; no són realitats incompatibles, sinó que manifesten l'amor diví, perquè l'amor diví és pur, perfecte: Déu no pot pas unir el desamor al seu Ésser.

L’amor de Déu no s’imposa als éssers lliures. Si algú, tanmateix, rebutja la misericòrdia divina, troba el desamor, la desolació, la mort eterna, l’infern.