Evangeli (Lc 10, 1-12)

Després d'això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:

—La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d'ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.

Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: “Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!” Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Comentari

Dels que el segueixen, Jesús en tria setanta-dos perquè s'avancin i anunciïn als pobles on ell anirà un missatge molt concret: el Regne de Déu és a prop.

Abans d'enviar-los, els adverteix que la collita és abundant: les persones a les quals ha d'arribar el Regne de Déu són moltes, totes, perquè Déu “vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat” (1 Tm 2, 4). Els qui han de proclamar el missatge són, en canvi, pocs. Davant d'aquesta realitat, el primer que hem de fer és pregar a Déu que enviï més obrers per recollir la collita.

Amb aquest ensenyament de Jesús, ens queda clar que el protagonista de la salvació és Ell, no nosaltres; que els mitjans més importants per portar als cors la fe no són els mitjans humans, sinó els sobrenaturals. El primer no és posar en marxa activitats apostòliques, parlar, escriure, moure's d'una banda a l'altra del món. El primer és pregar. L'apostolat només serà eficaç si es fonamenta en la pregària, en la unió d'amor amb Déu.

I qui són aquests obrers que tanta falta fan? Tots els cristians: laics, sacerdots, religiosos… Tots estem cridats per Déu a portar al món sencer la bona notícia de la salvació: Jesús és el Crist, el Messies; ha mort i ressuscitat per nosaltres; ha vingut a instaurar el Regne de Déu al món i al cor de cada home.

El Concili Vaticà II ha volgut fer una crida especial als laics, recordant-los que és el mateix Senyor qui els convida «que se li uneixin cada vegada més íntimament i que, sentint com a pròpies les seves coses (cf. Fl 2, 5), s'associïn a la seva missió salvadora; novament els envia a totes les ciutats i llocs on Ell ha d'anar (cf. Lc 10, 1), perquè, amb les diverses formes i maneres de l'únic apostolat de l'Església que hauran d'adaptar constantment a les noves necessitats dels temps, se li ofereixin com a cooperadors, abundant sincerament a l'obra del Senyor»^[1].

^[1] Concili Vaticà II, Decret Apostolicam actuositatem, n. 33.