Evangeli (Mc 6, 14-29)

L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien:

—És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.

D’altres deien:

—És Elies.

I d’altres:

—És un profeta, semblant als antics profetes.

Herodes, sentint tot això, deia:

—És Joan, el qui jo vaig fer decapitar, que ha ressuscitat.

En efecte, Herodes era el qui havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i l’havia tancat a la presó, a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat. Joan deia a Herodes:

—No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà.

Herodies odiava Joan i el volia fer matar, però no podia, perquè Herodes, sabent que Joan era un home just i sant, el respectava i el protegia; quan el sentia, quedava molt perplex, però l’escoltava de bon grat.

L’ocasió es va presentar quan Herodes, amb motiu del seu aniversari, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l’exèrcit i als prohoms de Galilea. Durant el convit entrà la filla d’Herodies a dansar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia:

—Demana’m el que vulguis i t’ho donaré.

I li feu aquest jurament:

—Et donaré el que em demanis, ni que sigui la meitat del meu regne.

La noia va sortir i preguntà a la seva mare:

—Què haig de demanar?

Ella li respongué:

—El cap de Joan Baptista.

La noia tornà a entrar, se’n va anar decidida cap al rei i li demanà:

—Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.

El rei es va posar molt trist, però a causa del jurament que havia fet davant els convidats no volgué contrariar-la. Immediatament, doncs, envià un guarda amb l’ordre de portar el cap de Joan. El guarda va anar a la presó i el va decapitar. Després dugué el cap en una safata, el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare.

Quan els deixebles de Joan ho van saber, anaren a endur-se el seu cos i li donaren sepultura.

Comentari

A l'evangeli de Marc, el relat del martiri del Baptista està emmarcat entre l'enviament dels dotze apòstols i la tornada, com per assenyalar que el martiri és una possibilitat a l'horitzó d'un apòstol de Jesucrist.

Els detalls del relat avancen alguna cosa sobre el sacrifici del Senyor. Com el Mestre, Joan no tenia por de dir la veritat: “No t’és permès de conviure amb la dona del teu germà”. Tots, inclòs Herodes, pensaven que era un home just i sant, com Jesús, de qui la gent deia que “tot ho ha fet bé” (Mc 7, 37).

El destí de Joan, com el de Jesús, va caure a les mans d'homes com Herodes i Pilat, febles i temorosos, que no volien contrariar els altres, fins al punt de sacrificar la veritat per evitar problemes personals. Tant el profeta com el Messies moren de mort cruel i en la solitud de la presó i la creu. I al final els deixebles d’ambdós venen a recollir el cos i el posen en un sepulcre.

Es parlaria tant del martiri del Baptista que la gent creia que ell continuava actuant: “És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles”. Joan va ser el primer a imitar el Senyor en el “donar la vida pels seus amics”. És per això que és l'únic sant de qui l'Església celebra litúrgicament el naixement i la mort en dies diferents.

En tornar a llegir el martiri d’aquest home sant, podem recordar que tots estem cridats a ser màrtirs, és a dir, testimonis de la veritat. Com el Baptista, els que ens coneixen haurien de veure en nosaltres una semblança a Jesús.

No hem de tenir por de manifestar al nostre entorn la presència de Déu, suportant amb alegria els riscos que suposa la coherència d'una fe viscuda amb generositat. “De la vida i la mort de Crist, n'hem de fer vida nostra. Morir per la mortificació i la penitència, per tal que Crist visqui en nosaltres per l'Amor” (Sant Josepmaria, Via Crucis, XIV estació).