Evangeli (Mt 7, 21.24-27)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

―No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Per això, tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre roca. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va ensorrar, perquè estava fonamentada sobre roca. En canvi, tothom qui escolta aquestes meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home sense seny que va construir la seva casa damunt de sorra. Va caure la pluja, van arribar les torrentades, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, i la casa es va ensorrar: la seva ruïna fou completa.

Comentari

Als Evangelis, Jesús parla diverses vegades de l'arribada del regne de Déu. Alguns contemporanis pensaven que era un regne polític, la propera restauració de l'antic poder dels reis d'Israel. El Senyor, però, deixa clar que és un altre tipus de regne, que fins i tot és ja present: “El regne de Déu és enmig vostre” (Lc 17, 21). Com explica Orígenes, Jesús és el regne en persona, Ell mateix és el “misteri del regne de Déu” que va ser ofert als deixebles.

Al passatge de la Missa d'avui, Jesús ens detalla com podem entrar en contacte amb la seva persona. No entra al regne qui només parla però no fa res, qui només es conforma a dir-se cristià. Aquesta persona no hi entrarà pas.

En canvi, poden entrar al seu regne els qui escolten les seves paraules i les posen en pràctica. Una manera concreta de sentir les paraules, d'escoltar la voluntat de Déu, és llegir la paraula de Déu, per exemple amb una lectura atenta de l'Evangeli cada dia; i després, mirar de posar en pràctica allò que hem escoltat o llegit, fent nostra la vida de Jesús.

“¿Vols acompanyar de prop, molt de prop Jesús?... Obre el Sant Evangeli i llegeix la Passió del Senyor. Però no per llegir-la, només. Sinó per viure-la. La diferència és gran. Llegir és recordar una cosa que va passar; viure és trobar-se present en un fet que succeeix ara mateix, ser un més en aquelles escenes”[1].

La imatge de l'edificació de la casa amb la qual conclou aquest ensenyament del Senyor representa també de manera gràfica el que succeeix a la vida de tot home. Totes les cases pateixen pluges, riuades i vents, però només les vides bastides sobre la roca de la vida de Jesucrist resistiran als moments difícils i en els patiments.

[1] Sant Josepmaria, Via Crucis, Estació 9, punt 3.