Evangeli (Mt 1, 1-17)

Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham.

Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar; Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; Aram, d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab; Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut; Obed va ser el pare de Jessè; Jessè va ser el pare de David, el rei.

David va ser el pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries; Salomó va ser el pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; Ozies, de Jotam; Jotam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; Ezequies, de Manassès; Manassès, d’Amon; Amon, de Josies; Josies va ser el pare de Jeconies i els seus germans. En aquell temps hi hagué la deportació a Babilònia.

Després de la deportació de Babilònia, Jeconies va ser el pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d’Abihud; Abihud, d’Eliaquim; Eliaquim, d’Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d’Aquim; Aquim, d’Eliüd; Eliüd, d’Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies.

En total, doncs, són catorze les generacions des d’Abraham fins a David; catorze, des de David fins a la deportació de Babilònia, i catorze, des de la deportació de Babilònia fins al Messies.

Comentari

Sant Mateu comença l’Evangeli amb la genealogia de Jesucrist, el Messies, “fill de David, fill d’Abraham”. Déu compleix les promeses de salvació que va fer al Paradís després de la desobediència d'Adam i Eva al seu mandat (cf. Gn 2, 16-17). Ho fa mitjançant Jesucrist, en qui es compleixen les promeses fetes a Abraham (cf. Gn 12, 3) i a David per boca del profeta Natan (cf. 2 Sa 7, 12).

La genealogia ens mostra l'ascendència humana de Jesucrist i ens dona una indicació de la plenitud a què arriba la història de la salvació amb l'encarnació del Verb. Jesucrist, veritable Déu i veritable home, és el Messies esperat.

En llegir la genealogia de Jesucrist descobrim que s'hi esmenten quatre dones: Tamar, Rahab, Betsabé i Rut. Aquestes quatre dones estrangeres són un símbol que la salvació abasta tota la humanitat.

També s’hi citen altres personatges que van ser pecadors, com David, que més tard se'n va penedir. Déu opera els plans de salvació servint-se d'homes que no van tenir una conducta recta. Déu ens salva, ens santifica i ens tria malgrat els nostres pecats i infidelitats. Aquest és el realisme de què Déu ha volgut deixar constància en la història de la salvació.

La genealogia ens mostra la manera com Déu s'ha fet proper i la manera com vol que el seguim. Ens convida a la seva amistat per mitjà de la santíssima humanitat de Jesucrist. Com va escriure el papa Benet: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva»[1].

Al final de la genealogia apareix el nom d'una altra dona, Maria. La mare del Messies s'obre a la maternitat mitjançant una frase: “que es compleixi en mi la teva paraula” (Lc 1, 38). A nosaltres, amb les misèries que tenim, ens correspon acollir el Crist com ho va fer Maria. Complir la paraula de Déu, viure una amistat creixent amb Jesucrist. Aquests dies d'Advent, esperem la vinguda del Messies en companyia de Maria.

[1] Benet XVI, Deus Caritas est, 1.