Evangeli (Mt 28, 16-20)

Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. Jesús s’acostà i els va dir:

—He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Comentari

Avui, solemnitat de la Santíssima Trinitat, l'Església proclama a la litúrgia el final de l'Evangeli de Mateu. En aquest breu passatge es narra precisament el mandat diví de fer deixebles a tots els pobles, batejant-los en nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant (vv.19-20).

Com expressava sant Josepmaria, “la Trinitat s'ha enamorat de l'home (…), l'ha redimit del pecat (…) i desitja vivament d'habitar en la nostra ànima” [1]. Per això Jesucrist envia els deixebles a evangelitzar i batejar, en nom de les Tres Persones Divines, perquè volen fer la seva estada (cf. Jn 14, 23) a cada cor que lliurement li obri les portes (cf. Ap 3, 20).

Perquè no defallim en el compliment d'aquest mandat, Jesús ens recorda que Ell ja ha rebut plena autoritat al cel i a la terra (v. 18). Amb l'expressió cel i terra, el llenguatge bíblic vol expressar tota la realitat creada: Jesús és totpoderós a tot arreu, visibles i invisibles. La seva força i autoritat pot arribar a tots els racons i a tots els ambients i a tots els cors.

Aquesta veritat sobre el triomf de Crist pot calar cada cop més profund a la nostra ànima, fins a omplir-nos d'aquesta gran confiança i seguretat que gaudien els sants: encara que de vegades sembli que el mal s'estén fàcilment i sense remei, Déu continua actuant eficaçment en totes les persones i espera la nostra lliure cooperació per redimir-los i canviar-los.

Amb aquest anunci misteriós que feia Jesús, “he rebut plena autoritat”, es revelava el compliment dels vaticinis de l'Antic Testament, especialment del llibre de Daniel, segons els quals el Fill de l'Home rebria el domini, l'honor i el regne, i en què s'anunciava que tots els pobles, nacions i llengües li servirien (Dn 7, 14ss).

Però el poder de Déu no pretén aclaparar la petitesa de l'home i sotmetre'l a una submissió servil, fins a anul·lar-lo, com pensen molts, rebutjant Déu per això. Al contrari, és tan gran la victòria del Senyor sobre el pecat i la mort, que exalta els homes, per fer-los capaços d'un tracte amorós i confiat amb Ell, com a fills seus i temples de la seva divina presència.

I la victòria de Jesús és tan gran, que s'atreveix a confiar, per dir-ho així, en els seus deixebles, per a la immensa tasca d'il·luminar el món sencer amb la veritat de l'evangeli i la gràcia del baptisme; i per ensenyar a tots els pobles allò que el Fill de Déu els havia ensenyat a ells.

Jesús també fa una promesa que ens omple de seguretat: “Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (v. 20). Perquè, com explica el Papa Francesc, “sols, sense Jesús, no hi podem fer res! A l'obra apostòlica no són suficients les nostres forces, els nostres recursos, les nostres estructures, si bé són necessàries. Sense la presència del Senyor i la força del seu Esperit el nostre treball, tot i que ben organitzat, resulta ineficaç. I juntament amb Jesús, ens acompanya Maria, la nostra Mare. Ella ja és a la casa del Pare, és Reina del cel i així la invoquem en aquest temps; però com que Jesús està amb nosaltres, camina amb nosaltres, és la Mare de la nostra esperança” [2].

[1] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 84
[2] Papa Francisco, Homilia, 1 de juny de 2014.