Evangeli (Jn 17, 11b-19)

Jesús va alçar els ulls al cel i digué:

—Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. Però ara vinc a tu, i mentre encara soc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa. Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en soc. Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. I jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.

Comentari

Als bisbats catalans se celebra avui la festa dels sants màrtirs Fructuós, bisbe de Tarragona, i dels seus diaques Auguri i Eulogi. Per mantenir-se fidels a la fe cristiana i negar-se a donar culte religiós a l’emperador, foren condemnats a ser cremats vius a l’amfiteatre el 21 de gener de l’any 259.

El fragment d’Evangeli que escoltem a la Missa d’avui correspon a l’extens parlament de Jesús a l’Última Cena i forma part de l’oració que ell, la segona Persona de la Santíssima Trinitat encarnada, fa al Pare. És la que s’ha anomenat “oració sacerdotal”.

En el text podem distingir quatre peticions. En primer lloc, el Senyor prega per la unitat dels cristians. A aquesta unitat, les diverses esglésies cristianes (reformada o protestant, ortodoxa i catòlica i altres) dediquen vuit dies d’oració a partir del dia 18 d’aquest mes.

Jesús demana després per la perseverança dels seus més íntims seguidors, constituïts en bisbes en el mateix sopar previ a la Passió. El Senyor des que va escollir els Dotze, era conscient que un d’ells, Judes, el trairia; va respectar, però, la seva llibertat i va servir-se de la infidelitat d’un deixeble íntim per complir la tasca que tenia assignada: morir en favor de totes les persones de la història humana, per així redimir-les. Ni els apòstols ni cap dels cristians coetanis o posteriors tenim assegurada la perseverança en la fe. En l’últim punt del Camí, sant Josepmaria va escriure: «¿Que quin és el secret de la perseverança? L’Amor. Enamora’t, i no “el” deixaràs» (Camí, n. 999).

Jesús també implora per als cristians la felicitat: «l’alegria que jo tinc, una alegria completa». Alegria que, mentre vivim a la terra, és limitada i és compatible amb els patiments, fatigues i dificultats, que van ser constitutives en la vida del Senyor i formen part de la vida dels que intenten imitar-lo. Segons sant Josepmaria, «el que cal per aconseguir la felicitat, no és una vida còmoda, sinó un cor enamorat» (Solc, n. 795).

Amor i alegria, hem llegit. A l’antífona introductòria de la Missa d’avui llegim que Fructuós, Auguri i Eulogi, «més abrandats per l'amor de Crist que per les flames del foc (...), donaren amb alegria testimoni de la resurrecció que esperaven».

El Crist també prega al Pare celestial perquè els cristians es mantinguin fidels a la seva doctrina i manaments quan la societat en la qual viuen va contracorrent. «No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne». El mot ‘món’ té diverses accepcions. En sentit positiu, és el conjunt de la creació, obra de Déu. En sentit negatiu, que és el que trobem en aquest text, pot ser una excessiva atracció pels béns de la terra que ens allunya de la caritat amb Déu i el proïsme, el pecat i l’acció dels dimonis i tot allò que impedeix a l’ànima seguir la vocació a la santedat i l’apostolat.