Evangeli (Mt 1, 18-23)
Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
—Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres».
Comentari
L'arribada al món d'un nou ésser humà sempre és senyal d'esperança. Els pares –i, en general, tota la família– solen somiar sobre com es desenvoluparà la vida del fill, quins seran els talents que Déu li ha donat, com s'anirà teixint la història al llarg dels anys. Així, és fàcil d’imaginar-nos com el naixement de santa Maria també hauria omplert d'esperança els cors de sant Joaquim i santa Anna, i com haurien fet plans per al futur de la filla. Malgrat això, a la vida de la Mare de Déu es faria present una novetat que va molt més enllà del que aquests sants podrien entreveure. Una novetat que sorprèn la Mare de Déu en el moment de l'Anunciació (cf. Lc 1, 29) i que causa sorpresa en sant Josep, com llegim a l'evangeli de la Missa d'avui.
Maria ha nascut per acomplir les promeses de Déu al seu poble: “La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres»” (v. 23). Aquestes promeses, però, s’acompleixen de manera inesperada, perquè ella concep conservant el do de la virginitat. L'Esperit Sant fa quelcom grandiós a la vida de santa Maria. La converteix en Mare de Déu, i així es torna en senyal d'esperança no només per al poble d'Israel sinó per a tots els homes.
La vida de santa Maria és un gran do per a la humanitat. Ens parla de com el Senyor respon als nostres anhels més profunds, i alhora els situa en un horitzó nou. Gran seria l'alegria de sant Josep quan l'àngel li va dir que rebés la Mare de Déu: era una cosa que ben segur desitjava amb tot el cor, però a la que estava disposat a renunciar, perquè pensava que així s'ajustaria més al pla de Déu (v. 18-19). Tot i això, sant Josep va rebre un do encara més gran del que somiava, perquè el seu matrimoni amb santa Maria va entrar a formar part dels plans de la Salvació. Es va embarcar en una aventura divina, en què, juntament amb moltes alegries, no hi van faltar els obstacles: el naixement en un portal, la persecució d'Herodes, haver de recomençar la seva feina en llocs diferents…
Com sant Josep, també nosaltres som cridats a deixar entrar la Mare de Déu a les nostres vides, i a obrir-nos a una nova esperança, que supera els nostres somnis i no defrauda.