Evangeli (Mt 11, 25-30 )

En aquell temps, Jesús digué:

—T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.

»El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.

»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera.

Comentari

Celebrem la festa de santa Teresa d'Àvila, doctora de l'Església. La qualitat que destaca el passatge de l’Evangeli de sant Mateu és la senzillesa. Com a qualitat humana i com ingredient de la nostra pregària.

L’aprenentatge d’aquesta virtut creix si ens fixem en com actuen els més menuts de la família. Dels nens havia dit Jesús: «Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells» (Mt 19, 14). La qual cosa no vol dir romandre en una mena d’infantilisme, sinó que esdevé un camí de descomplicació: deixar-nos guiar i aconsellar amb docilitat, agafar-nos espiritualment a la mà ferma i amorosa de Déu Pare. I, com demanem tan sovint quan recitem el parenostre, seguir la seva voluntat amb confiança.

Avui especialment, preguntem-nos, com és la nostra vida espiritual quotidiana: fem silenci per deixar parlar a Déu? Estem convençuts que la pregària ens porta a tenir una comprensió més gran dels esdeveniments contemporanis i de les persones del nostre entorn? La nostra pregària conté l’ingredient de la senzillesa d’un infant?