Evangeli (Mc 16, 15-18)

Els digué:

—Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació. Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran. Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien, agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

Comentari

En la festivitat de la conversió de sant Pau, l’apòstol dels gentils, l'Església ens convida a tornar a considerar el mandat missioner que el Senyor va donar als deixebles abans de pujar al cel.

Predicar l'Evangeli significa, abans que res, anunciar la bona notícia de la salvació a tots els homes. És interessant adonar-se que el Senyor empra dos verbs en imperatiu ‒aneu, prediqueu‒, fent veure als apòstols que no és possible considerar-se seguidor de Jesucrist si no es transmet als altres ‒amb la vida, l’exemple i les paraules‒ allò que s’ha rebut.

Sant Josepmaria deia que l'apostolat cristià és «una superabundància de la teva vida “cap endins”» (Camí, n. 961), una necessitat vital que sorgeix espontània en les persones que són conscients del do rebut amb la fe i de la crida a viure «per Crist, amb Ell i en Ell», com recullen les paraules finals de les pregàries eucarístiques de la santa Missa.

Així, fent vida de la nostra vida el missatge de Jesús, hom comprèn el sentit dels imperatius del Senyor per a la missió apostòlica, adreçats a tots els cristians.