Evangeli (Mc 11, 11-25)

Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.

L'endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s'hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera:

-Que mai més ningú no mengi fruits teus!

I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.

Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els instruïa així:

-¿No diu l'Escriptura: El meu temple serà anomenat "casa d'oració per a tots els pobles"? Però vosaltres n'heu fet una cova de lladres!

Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.

I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

Al matí, tot passant, van veure que la figuera s'havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:

-Mira, rabí! La figuera que vas maleir s'ha assecat.

Jesús els respon:

-Tingueu fe en Déu. Si algú diu a aquesta muntanya: "Alça't i tira't al mar", sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit. Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.

Comentari

Contemplem avui Jesús i ens quedem admirats de la seva autoritat. És el Mestre que ensenya amb accions i paraules. Venia de Jericó, on acabava de tornar la vista a Bartimeu, i arriba a Jerusalem. Hi entra aclamat com a Messies, arriba al Temple i ho observa tot... potser afligit; però es fa tard i és hora de descansar a la propera Betània. Des d'allà, torna demà a la Ciutat Santa; de camí maleeix una figuera que aparentava estar plena de fruit i apta per saciar la gana; després, en entrar al Temple, no refrena el seu zel per la Casa del Pare, “casa de pregària”, i compleix allò que havia anunciat el profeta: “I aquell dia no hi haurà cap més negociant al temple del Senyor de l'univers” (Za 14, 21). L'endemà, davant la figuera seca, Jesús ens recorda que qui prega Déu amb fe segura i lliure de tota rancúnia cap al proïsme, serà escoltat.

Tot això té lloc els dies previs a la Passió. Per això brilla amb força l'autoritat i l'ensenyament de Jesús, el Messies, que “s'aixequi un profeta com jo” (Dt 18, 15); i no li importen els plans dels caps del poble per eliminar-lo: per sobre de tot hi ha el compliment de la voluntat del Pare per a la salvació de tothom.

Jesús ens convida amb força a ser ànimes d'oració. Certament, un lloc privilegiat per al nostre tracte amb Déu és la “casa d'oració”, on tot està disposat per facilitar l'adoració a l'únic Déu present a l'Eucaristia. En aquests temps, la nostra fe creix fins a fer-se omnipotent, invencible, i dona el fruit esperat. Incloguem a la nostra petició un cor que perdona els qui ens han ofès. En definitiva, Jesús ens ensenya que hi ha molt en joc quan un deixeble prega amb fe. Així ho recordava sant Josepmaria: “Si els cristians visquéssim de debò d'acord amb la nostra fe, es produiria la més gran revolució de tots els temps... ¡L'eficàcia de la corredempció depèn també de cada un de nosaltres! —Medita-ho”. [1]

[1] Sant Josepmaria, Solc 945