Evangeli (Lc 12, 8-12)
I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l’home el reconeixerà davant els àngels de Déu. Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu.
Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat.
Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.
Comentari
Avui llegim, a l'Evangeli, unes paraules de Jesús que poden suscitar interrogants els qui les llegeixen: “qui haurà blasfemat contra l'Esperit Sant no serà perdonat”.
La dita del Senyor és d'una enorme profunditat i difícil d'entendre. En qualsevol cas, subratlla la centralitat de l'Esperit Sant. Com ensenya el Catecisme de l'Església Catòlica: “el nostre naixement a la vida divina se'ns dona a l'Esperit Sant”[1].
Acollir l'Esperit Sant és acollir la vida. Rebutjar l'Esperit Sant és rebutjar la vida. No és que no hi hagi perdó per part del Senyor, sinó que en rebutjar l'Esperit Sant es rebutja la salvació.
I, en acollir l'Esperit Sant s'acull la salvació. Com va dir en una ocasió sant Joan XXIII: “Oh, cadascun dels sants és una obra mestra de la gràcia de l'Esperit Sant!”[2].
Fem nostre el consell de sant Josepmaria: «Sovinteja el tracte amb l’Esperit Sant —el Gran Desconegut—, que és qui t’ha de santificar»[3 ].
És, com ens diu Jesús, qui ens ensenya tot: “L'Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que heu de dir”.
El Paràclit ens va guiant per la vida perquè lluitem per fer el bé més gran que puguem. Perquè com ensenya sant Pau: “l'amor de Déu ha estat vessat als nostres cors per mitjà de l'Esperit Sant que se'ns ha donat” (Romans 5, 5). La manera més habitual de la seva actuació són les inspiracions que se senten en la intimitat del cor. Moltes vegades seran coses petites: una petita mortificació, un somriure, acabar bé una feina, etc. Així ens va guiant a la plenitud de la vida cristiana.
[1] Catecisme de l'Església Catòlica 694.
[2] Joan XXIII, Aloc. 5-VI-1960.
[3] Sant Josepmaria, Camí 57.