Evangeli (Jn 5, 31-47)

En aquell temps, Jesús digué als jueus:

―Si jo donés testimoni de mi mateix, el meu testimoni no seria vàlid. Però n’hi ha un altre que dona testimoni de mi, i jo sé que el seu testimoni és digne de fe. Vosaltres heu enviat missatgers a Joan, i ell ha donat testimoni a favor de la veritat. No és que jo necessiti cap testimoni humà; només ho dic perquè us pugueu salvar. Joan era la llàntia encesa i resplendent, i vosaltres us vau deixar entusiasmar un cert temps per la seva claror.

Però jo encara tinc a favor meu un testimoni més gran que Joan: són les obres que el Pare m’ha donat perquè jo les dugui a terme. Aquestes obres que jo faig, sí que donen testimoni que el Pare m’ha enviat. I el Pare mateix que m’ha enviat, continua donant testimoni a favor meu. Però vosaltres no heu escoltat mai la seva veu ni heu contemplat el seu aspecte; i no deixeu que la seva paraula resti dins vostre, perquè no creieu en aquell que ell ha enviat. Vosaltres investigueu les Escriptures, perquè us penseu que gràcies a elles obtindreu vida eterna. Doncs les Escriptures també donen testimoni de mi. Però vosaltres no voleu venir a mi per tenir vida.

La glòria, no la rebo dels homes. Però a vosaltres us conec i sé que no teniu dins vostre l’amor de Déu. Jo he vingut en nom del meu Pare, i no em voleu acollir; en canvi, si un altre ve en nom propi, a aquest sí que l’acollireu. ¿Com podeu creure, vosaltres que accepteu honors els uns dels altres però no cerqueu la glòria que ve del Déu únic? No us penseu que seré jo qui us acusarà davant el Pare: el qui us acusa és Moisès, en qui teniu posada l’esperança. Perquè, si creguéssiu Moisès, em creuríeu a mi, ja que ell va escriure de mi. Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?

Comentari

Som al final del llarg discurs de Jesús del capítol cinquè de l'Evangeli de sant Joan. Amb motiu d'un miracle fet en dissabte, s'ha iniciat un judici i s'ha emès un veredicte: Jesús ha de morir. Jesús es defensa explicant que la seva activitat vivificadora prové de la seva dependència del Pare, que continua actuant a través d’ell.

Als judicis d'Israel no n'hi havia prou que l'acusat demostrés la veracitat de certs fets, sinó que calia aportar testimonis de confiança. Així, Jesús presenta com a testimonis primer Joan el Baptista, que “ha donat testimoni a favor de la veritat”, després les obres que ell feia i al final el Pare.

Els interlocutors del Senyor, però, són incapaços d'acceptar aquests testimonis. Això porta a una inversió de rols al judici, de manera que els acusadors esdevenen els acusats: “el qui us acusa és Moisès”.

Els jueus creuen que tenen vida a partir de la seva tradició i de la reflexió sobre l'Escriptura i estan convençuts que la paraula de Déu hi habita. El seu rebuig de Jesús, però, fa que aquesta creença sigui presumptuosa. En efecte, Jesús és la veu i el rostre de Déu i ells no l’escolten ni el veuen com a tal. El discurs s'acaba amb una de les moltes preguntes obertes de Jesús al llarg de l'Evangeli: “Com creureu les meves paraules?”

És una pregunta que ens afecta a tots: Com podem creure en les paraules de Jesús? Primer, demanant a Déu una fe sòlida i profunda al Fill. Després, seguint el consell del mateix Jesús: investigar les Escriptures, perquè “donen testimoni de mi”.

L'afany a estudiar l'Escriptura i l'esforç de conèixer una mica més el context religiós dels Evangelis a la llum de l'Antic Testament faran més forta la fe i donaran nova llum a tota la vida de fills de Déu.