Evangeli (Jn 5, 17-30)

En aquell temps, Jesús digué als jueus:

—El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.

Davant d’això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.

Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:

—En veritat, en veritat us dic que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dona la vida, també el Fill dona la vida a qui vol. I el Pare no s’ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l’ha enviat.

En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. En veritat, en veritat us dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran. Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l’home. No us estranyeu d’això, perquè arriba l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran: els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.

Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.

Comentari

Després de guarir un home en dissabte, Jesús és atacat pels fariseus per violar les seves tradicions; en el fons, però, la raó és que afirmava ser igual a Déu. En aquest passatge el Senyor fa servir les objeccions que rep per explicar la seva relació amb el Pare. Afirma molts atributs divins.

Comença donant a entendre que les seves accions són obra del Pare. La reivindicació de la divinitat enfuria els fariseus. Per això, continuant l’argument, diu que és capaç de fer obres més grans que el miracle del qual es queixen. Afirma tenir poder sobre la vida i la mort, autoritat per jutjar i honor diví. Afirma que els qui rebutgen el seu missatge deshonren Déu i que només els qui creuen en ell tindran vida eterna. El passatge culmina amb l'afirmació “com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix”, que és una declaració de la divinitat del Crist tan clara com podem esperar.

Els miracles del Senyor, com la curació que va provocar aquesta confrontació, van demostrar que els seus ensenyaments estaven garantits per Déu com a veritables. Un dels ensenyaments centrals és que ell era diví, i això era molt difícil d'acceptar per als fariseus, fins i tot amb l'evidència dels miracles. Veiem que, en ser qüestionat, Jesús no se’n va retractar de la seva afirmació, sinó que va trobar diferents maneres de reafirmar-la amb més èmfasi.

Aprenem molt més sobre Déu coneixent Jesucrist que de qualsevol altra manera. Quan meditem en les seves accions, tal com són descrites als Evangelis, hem de recordar sempre que ell és diví i humà. La lliçó principal de tot el que va fer és que va ser Déu qui va actuar així. I així se'ns permet conèixer Déu de manera personal. De la mateixa manera, un dels objectius de l'apostolat és aconseguir que la gent llegeixi els Evangelis, perquè hi vegin el Crist, i “qui m’ha vist a mi ha vist el Pare” (Jn 14, 9).