Evangeli (Jn 5, 1-3a.5-16)

En ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem. Hi havia a Jerusalem, vora la porta de les Ovelles, una piscina amb cinc pòrtics, anomenada Betzata en la llengua dels hebreus. Sota aquells pòrtics hi jeia una multitud de malalts.

Entre ells hi havia un home, malalt des de feia trenta-vuit anys. Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu:

—Vols curar-te?

El malalt li respongué:

—Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua i, mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo.

Jesús li diu:

—Aixeca’t, pren la llitera i camina.

A l’instant, aquell home va quedar curat, prengué la llitera i caminava.

Aquell dia era dissabte. Per això els jueus deien al qui havia estat guarit:

—Avui és dissabte i no t’és permès de portar la llitera.

Ell els respongué:

—El qui m’ha posat bo m’ha dit: “Pren la llitera i camina”.

Li preguntaren:

—Qui és l’home que t’ha dit: “Pren la llitera i camina”?

Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret. Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué:

—Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.

Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo. Per aquest motiu, perquè havia fet això en dissabte, començaren a oposar-se-li. Però Jesús els replicà:

—El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.

Davant d’això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.

Comentari

La piscina coneguda com a Betzata era un lloc tradicional de guariment. Quan s'agitaven les aigües, els malalts aplegats al recinte s'afanyaven a baixar a l'aigua, empenyent-se els uns als altres, amb l'esperança de ser guarits de les diverses afeccions. Allí, en una estora, jeia un home que havia patit la seva aflicció durant trenta-vuit anys; havia esperat molt de temps.

Jesús coneixia la història de l'home; així que va intervenir: “Vols curar-te?”. El malalt li va respondre: “Senyor, no tinc ningú que em fiqui a la piscina en el moment que es remou l’aigua”. La seva següent afirmació dona a entendre que podia moure's per si mateix; amb massa lentitud, però: “mentre jo hi vaig, un altre hi baixa abans que jo”. Sense ajuda, estava condemnat al fracàs.

Aquest home, en l’anonimat, representa tots nosaltres, ja que la persona en estat de pecat està molt afeblida i no té manera de curar-se per ella mateixa.

Jesús se'l mira amb compassió i obra un gran miracle. Actua directament: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”. La curació és instantània i el que estava estirat al costat de la piscina no només s'aixeca, sinó que porta la llitera. És un símbol clar d'haver estat curat completament.

Tanmateix, com va assenyalar sant Josepmaria, hi ha un món de tristesa en aquestes primeres paraules de penediment: “Hominem non habeo –no tinc ningú que m'ajudi. Això podrien assegurar, malauradament!, molts malalts i paralítics de l'esperit, que poden servir... i han de servir. Senyor: que mai resti indiferent davant les ànimes” (Solc, n. 212).

Hi ha malalts entre els teus amics, o a la teva família? Jesús ens crida a estimar el proïsme, i aquest amor s'ha de manifestar en el desig d'ajudar els qui ell ha posat a prop nostre; ser l’amic que aquest malalt necessitava i no en tenia. Podem actuar per ajudar-los a superar les dificultats que tenen. Podem pregar per cadascú, demanant a Jesús que faci el millor per a ells. Si fem el que podem per portar-los a Nostre Senyor, ell farà la resta.