Evangeli (Jn 4, 43-54)

Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.

Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. Jesús li digué:

—Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.

El funcionari li contestà:

—Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!

Jesús li digué:

—Ves, que el teu fill viu.

Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu.

Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren:

—Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre.

Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.

Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.

Comentari

En diversos moments de l'Evangeli, Nostre Senyor demana fe en Ell i en les seves paraules, i no només en els signes i miracles que fa. En aquest passatge sembla que el funcionari real ha buscat Jesús principalment perquè vol que el seu fill es guareixi i no per un interès particular en el seu ensenyament.

Jesús obté dues vegades un acte de fe per part del funcionari. El primer és el fet que, malgrat les paraules dures que Jesús li dirigeix només trobar-se amb ell: “Si no veieu senyals i prodigis, no creieu”, aquest home no se sent rebutjat sinó que insisteix en la seva petició. Certament, la seva resposta “Senyor, baixa abans no es mori el meu fill!”, no és la més convincent, però sí suficient perquè el cor de Jesús s'estovi i obri el miracle.

En efecte, Déu, en el seu amor, ens ha facilitat l'acostament a ell a través de la sagrada Humanitat del Fill. Jesús és Déu, però també és home; té un cor humà i ens comprèn molt bé.

Jesús respon al funcionari: “Ves, que el teu fill viu”. I ara l'home té un dilema. Un cop més, se li demana que faci un acte de fe. Jesús li demana que cregui que el seu fill ja està guarit. Però creure significa anar-se'n immediatament, en lloc d'intentar emportar-se Jesús amb ell. I llegim: “Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí”.

Només quan l'home torna, i se li diu que la febre va deixar el seu fill “a la una del migdia”, rep un senyal que confirma la fe. “I van creure ell i tota la seva família”. No és només que cregui al miracle. Ara té fe en Nostre Senyor: ha esdevingut un deixeble.

Al principi, la fe d'aquest home no era gaire sòlida. Però, quan se'l convida, creu, i això és suficient per a Nostre Senyor, que fa un senyal espectacular. Com a resultat de la guarició, la fe d'aquest home va ser confirmada. Aquesta és la manera com Déu actua sovint. Després d'haver cregut en Ell, el que significa posar la nostra confiança en Ell, aleshores Ell obra un favor i això alhora reafirma la nostra fe. No només això, sinó que també s'enforteix la dels altres. Com a resultat del miracle, tota la família creu.