Evangeli (Lc 2, 41-52)

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

Ell els respongué:

Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?

Però ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

Comentari

Avui celebrem a l'Església la festa de la Sagrada Família. Quina meravella que Déu s'hagi volgut encarnar en una família.

Jesús ens va ensenyar que Déu és família. No és que sigui com una família, sinó que Déu és una família en ell mateix. Són les famílies a la terra les que imiten la manera de ser de Déu. Déu és u i és tri. Déu Pare engendra el Fill. I fruit d'aquest Amor entre el Pare i el Fill, sorgeix l'Esperit Sant. Aquest és el misteri de la Santíssima Trinitat, revelat per Crist als homes. Per tant, en Déu hi ha la paternitat, la filiació i l'amor incondicional. Tots els elements de la família.

Nosaltres hem estat creats a imatge i semblança de Déu. No és casualitat que Déu ens hagi volgut donar una naturalesa humana, i que siguem semblants a Ell. No és casualitat que l'home necessiti una família.

Chesterton deia que, quan vam ingressar a una família, vam entrar en un món incalculable, que no vam fer nosaltres, un autèntic conte de fades on l'aventura suprema és néixer. La família és el lloc on ets estimat només pel fet de formar-ne part, no depèn ni del que fas, ni del que produeixes ni d'una determinada qualitat. Els pares volen els fills pel fet de ser els seus fills. Una mare o un pare fan el que sigui pels seus fills, són estimats incondicionalment.

I si això és veritat per a cada família, com més ho és per a la Sagrada Família de Natzaret. Meditem un moment sobre com és la família de Jesús.

Mirem la docilitat de Maria als plans de Déu. L'Esperit Sant li demana que es converteixi en la Mare del Messies, i quan és cridada per Déu per a aquesta missió, no dubta a proclamar-se la seva “serventa”. El Papa Francesc va assenyalar en una audiència que Jesús exalta la grandesa de Sa mare, i ho fa “no tant pel seu paper de mare, com per la seva obediència a Déu” Maria sempre es posa a disposició de Déu, sempre resa, reflexiona i dona glòria a Déu.

També Josep destaca per la seva obediència als plans de Déu. És sorprenent que Josep no diu ni una paraula a l'Evangeli. En canvi, no para de fer allò que Déu li demana. Es fia totalment de Déu. No parla, sinó que actua posant fora de perill la seva família. Van haver d'exiliar-se a un país estranger, abandonar la seva pròpia terra.

I què cal dir de l'obediència de Jesús? “El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat i dur a terme la seva obra” (Jn 4, 34) O a l'hort de les oliveres “Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat” (Mt 26,42). Jesús és l'exemple d'una vida lliurada per Amor, d'una obediència absoluta als plans de Déu.

La Sagrada Família de Natzaret representa “una resposta coral a la voluntat del Pare”, diu el Papa Francesc. Aquest és un dels grans ensenyaments d'aquest Evangeli: la felicitat de l'home ve de complir la voluntat de Déu. No ve de fer un pla propi, per molt gran que sigui. Déu té plans molt més grans. Ens ensenya que complint aquests plans, podem ser completament feliços. I això, malgrat les dificultats. Cada dia se'ns presenta l'oportunitat de complir els plans de Déu per a la nostra vida.

Avui és un bon dia per resar per la nostra família i per totes les famílies que pateixen patiments, dificultats o persecució. Implorem la protecció divina. No es tracta de no patir o no tenir dificultats en aquesta vida, sinó d'acceptar la voluntat de Déu per a nosaltres i per a la nostra família. L'exemple de la docilitat de la Sagrada Família de Natzaret ens ajudarà en aquesta tasca.