Evangeli (Lc 21, 25-28. 34-36)

Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran.

Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.

Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.

Comentari

Comença l'Advent, temps litúrgic que ens prepara per a Nadal.

L'Evangeli d'aquest primer diumenge recull part del discurs escatològic de Jesucrist a Jerusalem els darrers dies de la seva vida.

Ens convida a aixecar la mirada i obrir els nostres cors per rebre'l.

L'Advent ens porta a Nadal, i des d'allà, a l'espera del retorn gloriós de Crist.

Ens crida a una trobada personal amb Ell: cada dia ens crida; cada dia ens vol treure de les nostres nuvolades, de les nostres angoixes, dels nostres desànims i desemparaments.

Un temps per deixar-nos desposseir de la nostra vida rutinària i omplir-nos d'esperances, llums al cor, anhels de plenitud.

L'Evangeli d'aquest diumenge ens ensenya dues maneres de viure: amb el cap elevat o amb el cor ofuscat.

El cristià està cridat a viure amb el cap elevat, com a fills d'un Déu Pare, que és Amor. Sabent descobrir la grandesa del que ens envolta, de l'amor de Déu que ens envolta en les nostres situacions concretes i reals, a la nostra família, a la nostra feina i descans, als nostres amics.

Crist ens dona els seus llums, la seva força, la seva vida per saber descobrir-lo en cada cosa. Allà hi ha Ell, esperant-nos, per omplir-nos de la seva gràcia, de la seva manera de viure i estimar.

Però moltes vegades vivim amb el cor ofuscat.

Els nostres problemes i dificultats, les nostres misèries i debilitats, els nostres temors, les nostres decepcions, els nostres egoismes i supèrbies, semblen tenir més força. Omplim els nostres anhels profunds de felicitat, d'abundància, de generositat, amb un aliment que no sacia, perquè vivim mirant-nos a nosaltres mateixos.

A l'Evangeli d'avui, Jesucrist ens dona la clau per viure cada dia amb el cap aixecat.

Ens crida a estar desperts i pregar.

Estar desperts d'aquest somni que sempre gira al voltant d'un mateix, que ens tanca a la nostra vida amb els seus problemes, alegries i dolors.

Un somni que ensopeix la nostra capacitat d'estimar i ser estimats, que ens impedeix gaudir d'aquesta vida, que ens porta a perdre'ns el més bonic que hi ha: la bellesa de la creació, la cara dels nostres éssers estimats, la conversa tranquil·la, les passejades en companyia.

Ens perdem el millor: la presència real de Déu i dels altres.

I acabem omplint-nos de tristesa i avorriment, lamentant-nos i queixant-nos per tot.

Estar desperts per mirar més enllà de nosaltres mateixos: allà on Déu està mirant, allà on Déu vol dur-nos, els seus somnis d'amor per a nosaltres i per a aquest món.

Estar desperts per fer-nos preguntes que vagin al profund del nostre cor: com i per a qui vull gastar la meva vida.

En segon lloc, el Senyor ens crida a pregar.

Alçats, esperant Jesucrist perquè en cada estona de pregària redirigeixi els nostres pensaments i cors cap a Ell i cap als nostres anhels més profunds de felicitat.

L'esperem aixecats, resant, perquè ens obri cap als altres, perquè ens tregui de la nostra petitesa, perquè puguem mirar aquest món amb un cor enamorat.