Evangeli (Mc 10, 35-45)

Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen: —Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.

Jesús els preguntà:

—Què voleu que faci per vosaltres?

Ells li respongueren:

—Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.

Jesús els contestà:

—No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? Ells li respongueren:

—Sí que podem.

Jesús els digué:

—Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui ha estat preparat.

Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:

—Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom.

Comentari

Camí de Jerusalem, Jaume i Joan semblen intuir que els esdeveniments a la vida de Jesús estan a punt d'arribar al seu desenllaç. Potser noten que el suport popular al seu Mestre és al punt més alt, i que en qualsevol moment manifestarà obertament la seva condició de Messies. El regne de Jesús estaria a punt de començar i ells volen assegurar-se un bon lloc al govern.

El Senyor no es desanima per la visió limitada de Jaume i Joan. De fet, aprofita l'ocasió per explicar als Dotze un punt fonamental de la seva doctrina: que els grans al seu regne són els que saben servir.

Jesús mira amb realisme, sense cap mena d'ingenuïtat, l'afany de domini que s'amaga en molts cors: “Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder”. Hi ha persones que pensen que per ser grans cal imposar-se sobre els altres, controlar les seves vides, esprémer tot allò que puguin donar pensant només en el propi profit. Són gent que s'enlairen per un moment però, passat el temps, acaben generant rebuig en els altres.

L'esperit de servei respon a la set de grandesa que hi ha al nostre cor. Tot i això, ens mostra que l'autèntic creixement humà passa per fer créixer els altres, no per dominar sobre les seves vides. L'afany de servei ens obre uns horitzons infinits: totes les persones que trobem poden rebre un gest de servei nostre, per més petit que sigui. La persona servicial toca la vida de moltes persones i hi marca una diferència. És magnànima, perquè no escatima esforços per ajudar els altres.

La història de l'Església està marcada per sants que van saber servir. Podem pensar en la figura de sant Llorenç màrtir, cuidant els cristians pobres de Roma; a sant Martí de Porres, anomenat “fra escombra”, un mulat que es va fer germà dels últims; més recentment, tenim l'admirable història de santa Teresa de Calcuta, cuidant els malalts i abandonats a l'Índia.

Sant Josepmaria ens anima a contemplar com Crist regna servint, i ens assenyala una conseqüència: “Si deixem que Crist regni en la nostra ànima, no ens convertirem en dominadors, serem servidors de tots els homes. Servei. Com m’agrada aquest mot! Servir el meu Rei i, per Ell, tothom que ha estat redimit amb la seva sang.” (És Crist que passa, n. 182). Aquesta és la magnífica missió dels cristians: servir totes les ànimes, amb grandesa d'ànim.