Evangeli (Jo 3, 13-17)
Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home. I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Comentari
L'evangeli de la festa de l'Exaltació de la Santa Creu inclou un fragment de la conversa que manté Jesús amb Nicodem, un dels homes il·lustres de Jerusalem, que acudeix a Ell de nit. Tot i que és un “mestre a Israel” (Jn 3, 10), Nicodem s'atansa amb deferència al Senyor, atret per la seva imponent figura i predicació, plena d'autoritat i saviesa. Les paraules de Jesús són profundes i requereixen per part nostra una actitud d'escolta atenta i humil, com la de Nicodem.
El passatge fa força referències al binomi a dalt/a baix i les accions de pujar i baixar, amb contingut teològic gran. “El que és alt” és l'àmbit diví, el cel, on hi ha el Pare, d'on ha vingut el Fill, el qual baixa al món, a l'àmbit limitat dels homes, per ser un de nosaltres; i des d'aquí, des de baix, torna triomfant al costat del Pare, amb la nostra humanitat glorificada i assumida, com dirà el mateix Jesús ressuscitat al final de l'Evangeli: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu” (Jn 20, 17). Gràcies a l'obra duta a terme per Jesús, els homes podran tenir vida eterna i salvació.
Tot aquest misteri és possible perquè Jesús s'ha deixat aixecar a la creu, per transformar paradoxalment en exaltació el gest terrible i humiliant d'alçar els crucificats perquè fossin vistos per tot el poble. El cim del seu fracàs als ulls del món esdevé figura del seu triomf als ulls del Pare i per això en font de salvació per als homes. En això es veu quant va estimar Déu el món (v. 16).
Per explicar-ho a Nicodem en poques paraules, Jesús fa referència al famós episodi de la serp de bronze, contingut al llibre dels Nombres (21, 8-9). En aquell passatge, Déu mana a Moisès forjar una serp d’aram i col·locar-la en un estendard per ser alçada i contemplada pel poble al desert. I així com els israelites picats per les serps obtenien paradoxalment salvació de la vida en mirar una serp alçada, així els homes sumits en el pecat poden assolir salvació mirant el que és alçat en una creu com si fos maleït i pecador.
Reflexionant sobre la festa de l'Exaltació de la Creu que commemorem avui, el Papa Francesc explicava en una ocasió el passatge del diàleg de Jesús amb Nicodem: “Alguna persona que no sigui cristiana podria preguntar-se: per què “exaltar” la creu? Li podem respondre que nosaltres no exaltem una creu qualsevol, o totes les creus: exaltem la Creu de Jesús, perquè en ella s’ha revelat al màxim l’amor de Déu per la humanitat. És el que ens recorda l’Evangeli de Joan en la litúrgia d’avui: «Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill Unigènit» (3, 16). El Pare ha “donat” el Fill per salvar-nos, i això ha comportat la mort de Jesús, i la mort en creu”[1].
El papa Francesc es preguntava llavors: “Per què? Per què ha estat necessària la Creu? Per la gravetat del mal que ens mantenia esclaus. La Creu de Jesús expressa ambdues coses: tota la força negativa del mal, i tota la suau omnipotència de la misericòrdia de Déu. La Creu sembla declarar la fallida de Jesús, però en realitat en marca la victòria. En el Calvari, els que se’n burlaven li deien: «Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu» (cf Mt 27, 40). Però en realitat era el contrari: perquè era el Fill de Déu Jesús era allà, sobre la creu, fidel fins a la fi al designi d’amor del Pare. I per això Déu ha «exaltat» Jesús (Fl 2, 9), donant-li una reialesa universal”[2].
[1]Papa Francesc, Àngelus, 14 de setembre de 2014.
[2]Idem.