Evangeli (Mc 7,31-37)

Jesús se'n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: Efatà! —que vol dir: «Obre't!».

A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. Estaven completament admirats i deien:

Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.

Comentari

A l'Evangeli d'avui, meditem sobre la mirada misericordiosa de Jesús i sobre la seva influència en la nostra pròpia vida.

La primera lectura de diumenge és del llibre d'Isaïes. En el text es diu “Sigueu valents, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, que ve per fer justícia; la seva paga és aquí. Ell mateix us ve a salvar… Llavors es desclouran els ulls dels cecs, i les orelles dels sords s'obriran llavors s'enlairaran els ulls dels cecs, les orelles dels sords s'obriran… perquè l'aigua ha brollat al desert (Is 35, 4-7).

Aquestes paraules de l'Escriptura es compleixen en plenitud amb Jesús. Ell és qui compleix allò anunciat, d'Ell en van parlar els profetes, és Ell qui fa sentir els sords i veure els cecs.

A la nostra vida, Jesús també fa miracles. Moltes vegades no seran miracles exteriors sinó interiors. Avui dia continua actuant a l'interior de cada persona. Alguns exemples: ens fa prendre consciència de la nostra vida com un do de Déu; ens fa percebre la grandesa de saber-nos perdonats per Déu dels nostres pecats; ens lliura una gràcia per adonar-nos de la presència real de Jesús a l'Eucaristia. Déu està sempre actuant a les persones.

Meditem un moment sobre com Jesús acudeix en ajuda de les persones necessitades. Això ho perceben els que estan al seu voltant quan exclamen sorpresos “tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin”.

Jesús sempre mira amb misericòrdia el qui ho necessita. Jesús mira amb amor tota persona que pateix: qui no entén una circumstància de la seva vida, qui pateix per alguna cosa que li sembla una injustícia, qui se sent desolat per l'esdevenir de la seva vida, etc. A les persones que pateixen, la resposta de Déu és una mirada misericordiosa. Ens diu “Efatà!”, és a dir “Obre't”. Obre't a l'amor de Déu, obre't al seu perdó, obre't a la seva acció amorosa.

A sant Josepmaria li agradava considerar com totes les meravelles del món no són res si es comparen amb l'amor de Déu: “¿No serem nosaltres capaços de remoure'ns davant d'aquest immens amor de Déu?”

Déu realitza coses grans a la nostra vida. Els qui són guarits en el passatge de l'Evangeli que desoïen la petició de Déu de no difondre'l se n'adonen perfectament. En canvi, nosaltres podem no adonar-nos de les grans meravelles de l'amor de Déu a la nostra vida.

Procurem imitar aquesta actitud misericordiosa de Jesús, aquesta actitud per ajudar totes les persones necessitades. El Papa Francesc ho denomina “la cultura de la trobada”. Sortir a trobar les necessitats dels altres, escoltar qui ho necessita, acompanyar qui està sol.

El principal obstacle és el propi egoisme, mirar-nos a nosaltres mateixos i no percebre les necessitats dels altres. Per això, no hem d'excloure ningú, no hem de jutjar ningú. Que no tinguem prejudicis sobre els altres, perquè es perjudica i s'exclou el proïsme.

Demanem al Senyor tenir la seva mirada misericordiosa per poder ajudar sempre les persones necessitades que tenim al nostre voltant.