Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces:
—Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.
Maria digué:
—La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa;
des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles;
el seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i desprès se’n tornà a casa seva.
Comentari
El dia joiós en què l’Església celebra solemnement l’Assumpció de la nostra Senyora en cos i ànima al cel, l’Evangeli narra l’escena de la visitació de Maria a la seva cosina Elisabet.
Maria percep de seguida que Elisabet és d’edat avançada i li caldrà ajuda a l’últim tram de l’embaràs i a l’infantament. Decideix superar totes les possibles incomoditats del viatge i “aquells dies” acudeix “de pressa a la Muntanya” (Lc 1, 39). L’evangelista no especifica si Josep acompanya la Mare de Déu; és lògic, però, que fos així perquè ja estaven desposats i l’estada duraria uns mesos.
Tot en Maria reflecteix la joia de l’amor diligent, humil i desprès de si mateixa. En efecte, la donzella de Natzaret acaba d’acceptar la seva vocació excelsa com a Mare de Déu. Aquest do inefable, però, no la retreu sobre si mateixa, sinó que la veiem desbordant d’esperit de servei i interès afectuós pels altres.
Sant Josepmaria s’agradava de meditar aquesta escena i d’aprendre virtuts cristianes de la naturalitat de Maria: “Benaurada ets perquè has cregut, diu Isabel a la nostra Mare. La unió amb Déu, la vida sobrenatural, comporta sempre la pràctica atractiva de les virtuts humanes: Maria porta l'alegria a la llar de la cosina, perquè «porta» Crist” [1]. En un altre text suggereix: “Gira els teus ulls vers la Verge Maria i contempla com practica la virtut de la lleialtat. Quan Elisabet la necessita, l'Evangeli diu que hi acut cum festinatione, amb pressa alegre. Aprèn-ne!” [2].
Quan Maria hi arriba, enmig de l’alegria de les mares, el Baptista salta de goig al ventre d’Elisabet, iniciant així la seva missió de Precursor que anuncia l’arribada del Messies. I Elisabet s’omple de goig humilment que la visitava “la Mare del meu Senyor” (Lc 1, 43). És l’Esperit Sant, del qual estan plens Elisabet i el Baptista (cf. Lc 1, 15.41), qui els fa percebre la presència divina, encara que arribi amagada i humil. I serà el Paràclit qui ens ensenyarà a reconèixer el Senyor quan vingui a nosaltres, en els sagraments i en les necessitats dels altres.
Així com el passatge de la visitació ens mostra a Maria plena de diligència i afany d’ajudar els altres per portar-los el seu Fill, també ara continua vivint amb nosaltres els esforços que va manifestar amb Elisabet.
El Papa Francesc ho expressava així: “La festa de l’Assumpció de Maria és un record per a tots nosaltres, especialment per a aquells afectats pels dubtes i la tristesa i que viuen amb la mirada abatuda, sense poder mirar cap amunt. Al llindar del cel hi ha una mare que ens espera i és la nostra mare. Ens estima, ens somriu i ens ajuda amb cura” [3].
Continuava el Papa explicant que Maria, “com tota mare, vol el millor per als seus fills i ens diu: «Ets preciós als ulls de Déu; no estàs fet per les petites satisfaccions del món, sinó pels grans goigs del cel». Sí, perquè Déu és alegria, no tedi. Déu és alegria. Deixem-nos prendre per la mà de la Mare de Déu” [4].
[1] Sant Josepmaria, Solc, 371.
[2] Idem, 566.
[3] Papa Francesc, Àngelus, 15 d’agost del 2019.
[4] Idem.