Evangeli (Mt 8, 1- 4)
Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d'ell i li deia:
Senyor, si vols, em pots purificar.
Jesús va estendre la mà i el tocà dient:
Ho vull, queda pur.
A l'instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué:
Vigila de no dir-ho a ningú. Vés a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l'ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
Comentari
L'evangeli d'avui ens situa en el moment immediatament posterior al sermó de la muntanya. En baixar el Senyor de la muntanya “molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós” (vv. 1-2).
Sabem que la lepra era una malaltia que obligava al que la patia a apartar-se de la societat i era considerada per molts com un càstig diví (Lev 13-14). Malgrat els obstacles, aquest home aconsegueix acostar-se a Jesús, i demana amb total senzillesa ser guarit del seu mal.
A més del rebuig social, el leprós degué superar també la vergonya de mostrar-se vulnerable i necessitat d'ajuda. Moltes vegades, això és el que més costa quan es tracta d'obrir l'ànima a algú que ens pugui ajudar. Temem ser rebutjats o mal compresos i que al final la ferida sigui més profunda que a l'inici. A vegades, ens falta la senzillesa del leprós i preferim conservar en secret les nostres misèries i pecats.
El leprós de l'evangeli d'avui ens ensenya com hem d'actuar quan notem els nostres límits i flaqueses. Ens indica que el camí més simple és agenollar-nos davant Jesús, dir sense afectació quin és el nostre problema i demanar humilment i confiadament l'ajuda de Déu, sabent ser molt respectuosos del misteri de la llibertat de Déu, que sap millor que és el que ens convé: “Senyor, si vols, em pots purificar” (v. 2).
Aquesta actitud, que podrem posar per obra tantes vegades en la intimitat de la nostra oració, és també la que se'ns convida a tenir en el sagrament de la confessió, ja que és aquí on el Senyor vol continuar netejant la brutícia dels nostres cors. En el confessionari tenim l'oportunitat d'imitar al leprós, agenollant-nos, confessant tot allò que ens pesa i esperant amb alegria aquelles paraules de Jesús: “Ho vull, queda pur” (v. 3).