Evangeli (Lc 11, 27-28)

Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué:

—Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!

Però ell va respondre:

—Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!

Comentari

Avui honorem la Mare de Déu en la seva advocació del Pilar, venerada a la basílica de Saragossa que du el seu nom. Es bastí precisament al lloc on, segons una creença popular molt estesa entre el poble cristià, Maria es va aparèixer a l’apòstol sant Jaume quan estava predicant l’Evangeli a la península Ibèrica. Desanimat per la manca d’èxit, va tenir la visita, el consol i l’estímul de la Verge Maria, que aleshores vivia amb l’apòstol Joan, possiblement encara a Jerusalem.

El fragment d’evangeli escollit per a aquesta festa recull una paradoxa; és a dir, conté expressions aparentment contradictòries. Jesús sembla desviar un elogi públic a la seva Mare cap a altres persones: “els qui escolten la paraula de Déu i la guarden”.

Sabem que, en realitat, el Fill de Déu encarnat el que feia era exaltar Maria, elevant a un grau superior la floreta d’una oient anònima. Com va escriure el Papa Benet XVI, aquí “Jesús mostra la veritable grandesa de Maria, obrint així també per a tots nosaltres la possibilitat d’aquesta benaurança que neix de la Paraula acollida i posada en pràctica” [1].

“Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden”, exclama Jesús. La primera i més decisiva ocasió en què Maria va actuar així va ser quan, a través de l’arcàngel Gabriel, va rebre la invitació a ser la Mare de Déu. La resposta a la crida divinal va ser: “Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula” [2]. En la predicació freqüentment s’ha sintetitzat aquesta frase en la paraula fiat, per la traducció al llatí: Fiat mihi secundum verbum tuum.

Sant Josepmaria va comentar que la frase de Jesús que considerem avui

“era l’elogi de la seva Mare, del seu fiat, del faci’s sincer, lliurat, acomplert fins a les últimes conseqüències, que no es va manifestar en accions aparatoses, sinó en el sacrifici ocult i silenciós de cada jornada” [3].

Tota la vida de Maria va ser un escoltar i guardar la paraula de Déu. L'evangelista Lluc, el que més detalls dona sobre l'encarnació i la infància de Jesús, recull la reacció de la Mare de Déu a dues situacions sorprenents: l'adoració dels pastors de Betlem al nen i la presentació de Jesús al Temple en complir els dotze anys: “Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava” [4].

Sant Pau VI va escriure que “Maria és la Verge oient, que acull amb fe la paraula de Déu” [5]. La paraula de Déu habitualment ens arriba a través d’altres persones i d’esdeveniments, quotidians o extraordinaris. En la festa del Pilar podem demanar a la Mare de Déu i mare nostra que ens ajudi a escoltar la paraula de Déu, a meditar-la i a posar-la en pràctica.

[1] Benet XVI, Verbum Domini, n. 124.

[2] Lc 1, 38

[3] Sant Josepmaria, És Crist que passa, n. 172.

[4] Lc 2, 19; cf. Lc 2, 51.

[5] Sant Pau VI, Marialis cultus, n. 17.