La teva barca -els teus talents, les teves aspiracions, ni res que assoleixis- no t’ha de valer gens, si no és que la deixes a disposició de Jesucrist, que permetis que pugui entrar-hi amb llibertat, que no la converteixis en un ídol. Tu tot sol, amb la teva barca, si deixes de banda el Mestre, sobrenaturalment parlant, te’n vas de dret al naufragi. Únicament si admets, si cerques, la presència i el govern del Senyor, seràs lliure de les tempestes i dels contratemps de la vida. Posa-ho tot en les mans de Déu: que els teus pensaments, les bones aventures de la teva imaginació, les teves ambicions humanes nobles, els teus amors nets, passin pel cor de Crist. Altrament, tard o d’hora, s’enfonsaran amb el teu egoisme. (Amics de Déu, 21)
“Posa-ho tot en les mans de Déu”
A més de la seva gràcia abundosa i eficaç, el Senyor t'ha donat el cap, les mans, les facultats intel·lectuals, perquè facis fructificar els teus talents. Déu vol obrar miracles constants - ressuscitar morts, donar oïda als sords, vista als cecs, possibilitats de caminar als coixos...-, a través de la teva actuació professional santificada, convertida en holocaust agradable a Déu i útil a les ànimes. (Forja, 984)
Printed | document generat automàticament des de https://opusdei.org/ca-es/dailytext/posa-ho-tot-en-les-mans-de-deu/ (11/11/2024)