Si ets apòstol, la mort serà per a tu una bona amiga que et facilita el camí. (Camí, 735)
Als «altres», la mort els sobta i els atura. ―A nosaltres, la mort ―la Vida― ens anima i ens empeny.
Per a ells és la fi: per a nosaltres, el començament. (Camí, 738)
No tinguis por de la mort. ―Accepta-la des d'ara, generosament..., quan Déu vulgui..., com Déu vulgui..., on Déu vulgui. ―No ho dubtis: vindrà en el temps, en el lloc i de la manera que més convingui..., enviada pel teu Pare-Déu. ―¡Benvinguda sigui la nostra germana la mort! (Camí, 739)
Si no hi hagués més vida que aquesta, la vida seria una broma cruel: hipocresia, maldat, egoisme, traïció. (Forja, 1000)