“Maria, mestra de caritat”

A l'hora del menyspreu de la Creu, la Mare de Déu és allà, a la vora del seu Fill, decidida a córrer la seva mateixa sort. ―Que perdem la por de mantenir-nos com a cristians responsables, quan això no resulta còmode en l'am­bient on ens movem: Ella ens ajudarà. (Solc, 977)

Com contrasta l’esperança de Nostra Senyora amb la nostra impaciència! Sovint reclamem a Déu que ens pagui de seguida la mica de bé que hem fet. Així que surt la primera dificultat, ja ens queixem. Som, moltes vegades, incapaços d’aguantar l’esforç, de mantenir l’esperança. perquè ens falta fe: benaurada tu que has cregut! perquè s’acompliran les coses que t’han estat dites de part del Senyor.

Mestra de caritat. Recordeu aquella escena de la presentació de Jesús al temple. L’ancià Simeó assegurà a Maria, la seva Mare: mira, aquest és posat per a caiguda i redreç de molts a Israel, i com a signe de contradicció -i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima- perquè així es revelin els pensaments de molts cors. La immensa caritat de Maria envers la humanitat fa que s’acompleixi en Ella, així mateix, l’afirmació de Crist: ningú no té un amor més gran que el qui dóna la pròpia vida pels seus amics. (Amics de Déu, 286-287)