La transfiguració del Senyor

El cel: «ni ull ha vist, ni orella ha escoltat, ni a cap home han passat pel pensament les coses que Déu té preparades a aquells que l’estimen». ¿No t’empenyen a lluitar aquestes revelacions de l’apòstol? (Camí, 751)

I es va transfigurar davant d’ells: la seva cara resplendí com el sol i els seus vestits es tornaren blancs com la llum (Mt 17, 2).

Jesús: veure’t, parlar-te! Romandre així, contemplant-te, abismat en la immensitat de la teva bellesa i no parar mai, mai, en aquesta contemplació! Oh, Crist, qui et veiés! Qui et veiés per quedar ferit d’amor a Tu!

I es va sentir una veu, del núvol estant, que deia: Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui m’he complagut: escolteu-lo (Mt 17, 5).

Senyor nostre, aquí ens tens disposats a escoltar tot allò que vulguis dir-nos. Parla’ns; estem atents a la teva veu. Que la teva conversació, caient en la nostra ànima, inflami la nostra voluntat perquè es llanci fervorosament a obeir-te.

Vultum tuum, Domine, requiram (Sal 26, 8), cercaré, Senyor, el teu rostre. M’il·lusiona tancar els ulls, i pensar que arribarà el moment, quan Déu vulgui, que podré veure’l, no com per mitjà d’un mirall, i en imatges obscures... sinó cara a cara (I Cor 13, 12). Sí, el meu cor té set de Déu, del Déu viu: ¿quan vindré i veuré la faç de Déu? (Ps 42, 3). (Sant Rosari. 4rt misteri lluminós).

Rebre missatges per correu electrònic

email