“Ha triomfat de la mort”

Crist ressuscitat, gloriós, s'ha despullat de totes les coses terrenals, a fi que els seus germans els homes pensem de què ens hem de despullar. (Forja, 526)

Crist viu. Aquesta és la gran veritat que omple de contingut la nostra fe. Jesús, que morí a la creu, ha ressuscitat, ha triomfat sobre la mort, sobre el poder de les tenebres, sobre el dolor i l'angoixa. No tingueu por, amb aquesta invocació un àngel saludà les dones que anaven al sepulcre; no tingueu por. Vosaltres veniu a cercar Jesús de Natzaret, que va ser crucificat; ja ha ressuscitat, no és aquí. Haec est dies quam fecit Dominus, exultemus et laetemur in ea. Avui és el dia que ha fet el senyor, alegrem-nos.

El temps pasqual es temps d'alegria, d'una alegria que no es limita a aquesta època de l'any litúrgic, sinó que s'assenta en tot moment en el cor del cristià. Perquè Crist viu: Crist no és una figura que passà, que existí en un temps i que se n'anà, deixant-nos un record i un exemple meravellosos.

No: Crist viu. Jesús és l'Emmanuel: Déu amb nosaltres. La seva Resurrecció ens revela que Déu no abandona els seus. ¿És que una dona por oblidar el fruit del seu ventre, no compadir el fill de les seves entranyes? Doncs ni que ella se n'oblidés, jo no t'oblidaré mai, havia promès. I ha complert la promesa. Déu continua tenint les seves delícies entre els fills dels homes. (És Crist que passa, 102)