“Maria és al teu costat”

No estàs sol. ―Has de passar amb ale­gria la tribulació. ―No sents en la teva mà, pobre nen, la mà de la teva Mare: és veritat. ―Però... no has vist les mares de la terra, amb els braços estesos, seguint els seus petits, quan s'atreveixen, tremolosos, a fer sense ajuda de ningú, les primeres passes? ―No estàs sol: Maria és al teu costat. (Camí, 900)

Fa alegria comprovar que la devoció a la Mare de Déu sempre és viva, i desperta en les ànimes cristianes l'impuls sobrenatural per obrar com domestici Dei, com a membres de la família de Déu.

Segurament també vosaltres, en veure aquests dies tants cristians que expressen de mil maneres diverses el seu afecte a la Verge Santa Maria, us sentiu més dins I'Església, més germans de tots aquests germans vostres. És com una reunió de família, quan els fills grans, que la vida ha allunyat, es retroben al costat de la mare, en ocasió d'alguna festa. I si algun cop han discutit entre ells i s'han tractat malament, aquell dia es calmen; aquell dia se senten units, es reconeixen tots plegats en I'afecte comú.

Maria edifica l'Església contínuament, l'aplega, la manté compacta. És difícil tenir una autèntica devoció a la Mare de Déu i no sentir-se mes vinculats als altres membres del Cos Místic, més units també al seu cap visible, el Papa. Per això m'agrada de repetir: omnes cum Petro ad Iesum per Mariam!, tothom, amb Pere, a Jesús per Maria! (És Crist que passa, 139)