“Demana la veritable humilitat”

La humilitat neix com a fruit de conéixer Déu i de conéixer-se un mateix. (Forja, 184)

Aquelles depressions, perquè veus els teus defectes, o perquè te'ls desco­breixen, no tenen fonament...

―Demana la veritable humilitat. (Solc, 262)

Fugim d'aquella falsa humilitat que es diu comoditat. (Solc, 265)

Senyor, et demano un regal: Amor..., un Amor que em deixi net. –I encara un altre regal: coneixement propi, per omplir-me d’humilitat. (Forja, 185)

Són sants els qui lluiten fins a la fi de la seva vida: els qui sempre se saben aixecar després de cada ensopegada, de cada caiguda, per prosseguir coratjosament el camí amb humilitat, amb amor, amb esperança. (Forja, 186)

Si els teus errors et fan més humil, si et duen a buscar amb més força el sosteniment de la mà divina, són camí de santedat: felix culpa! -beneïda culpa!, canta l'Església. (Forja, 187)

La humilitat porta cada ànima, a no desanimar-se davant les própies errades. 

-La veritable humilitat porta... ¡a demanar perdó! (Forja, 189)