Comença l'any litúrgic i l'introït de la Missa ens proposa una consideració relacionada íntimament amb el principi de la nostra vida cristiana: la vocació que hem rebut. Vias tuas, Domine demonstra mihi, et semitas tuas edoce me (Ps XXIV, 4.); Senyor, indiqueu-me els vostres camins, ensenyeu-me els vostres viaranys. Demanem al Senyor que ens guiï, que ens mostri les seves petjades, per tal que puguem dirigir-nos a la plenitud dels seus manaments, que és la caritat (Cfr. Mt XXII, 37; Mc XII, 30; Lc X, 27).

M'afiguro que vosaltres, com jo mateix, en pensar en les circumstàncies que han acompanyat la vostra decisió d'esforçar-vos a viure del tot la fe, regraciareu molt el Senyor, tindreu el convenciment sincer −sense falses humilitats− que no hi cap mèrit per la nostra banda. Ordinàriament hem après d'invocar Déu des de la infantesa, dels llavis d'uns pares cristians: més endavant, mestres, companys, coneguts, ens han ajudat de mil maneres a no perdre de vista Jesucrist. (És Crist que passa, 1)