M'has preguntat què pots oferir al Se­nyor. ―No em cal pensar la meva res­posta: el mateix de sempre, però més ben acabat, amb una culminació d'amor, que et dugui a pen­sar més en Ell i menys en tu. (Solc, 495)

Quan vas reprendre la teva feina ordi­nària, se t'escapà com un crit de protes­ta: sempre la mateixa cosa!

I jo et vaig dir: ―Sí, sempre la mateixa cosa. Però aquesta tasca vulgar ―igual que la que realit­zen els teus companys d'ofici― ha de ser per a tu una contínua oració, amb les mateixes paraules entranyables, però cada dia amb música distinta. 

És missió ben nostra transformar la prosa d’aquesta vida en hendecasíl·labs, en poesia heroica. (Solc, 500)

Posa a la teva taula de treball, a l'habi­tació, a la cartera..., una imatge de Nos­tra Senyora, i dirigeix-li la mirada en començar la teva feina, mentre la realitzes i quan l'acabes. Ella t'aconseguirà ―t'ho asseguro!― la força per fer, de la teva ocupació, un diàleg amorós amb Déu. (Solc, 531)