“Ficar Crist entre els pobres”

«Pel sender del just descontent», se n'han anat i se'n van les masses. Dol..., però, ¡quants ressentits no hem fabricat, entre els que, espiritualment o materialment, estan necessitats! ―Cal tornar a ficar Crist entre els pobres i els humils: és precisament enmig d'ells on més de gust es troba. (Solc, 228)

Els pobres ―deia aquell amic nostre­― són el meu millor llibre espiritual i el motiu principal per a les meves pregàries. Em do­len ells, i Crist em dol amb ells. I, perquè em dol, comprenc que l'estimo i que els estimo. (Solc, 827)

Jesús Senyor Nostre estima tant els ho­mes, que s'encarna, prengué la nostra naturalesa i visqué en contacte diari amb pobres i rics, amb justos i pecadors, amb joves i vells, amb gentils i jueus.

Dialogà constantment amb tothom: amb els qui el volien bé, i amb els qui només cercaven la manera de recargolar les seves paraules, per con­demnar-lo.

-Procura tu comportar-te com el Senyor. (Forja, 558).

No t'alegra sentir tan a prop la pobre­sa de Jesús?... Què bonic que és man­car fins de les coses necessàries! Però com Ell: d'amagat i silenciosament. (Forja, 732)