“¿Estàs trist, fill meu?”

No et desanimis mai si ets apòstol. ―No hi ha contradicció que no puguis superar. ―Per què estàs trist? (Camí, 660)

La veritable virtut no és trista ni anti­pàtica, sinó amablement alegre. (Camí, 657)

Si van bé les coses, alegrem-nos, beneint Déu que hi posa l'increment. ―Que van malament? ―Alegrem-nos, beneint Déu que ens fa participar de la seva dolça Creu. (Camí, 658)

Per tal de posar remei a la teva tristesa em demanes un consell. ―Et donaré una recepta que ve de bona mà: de l'apòstol Sant Jaume. ―Tristatur aliquis vestrum? ―¿Estàs trist, fill meu? ―Oret! ―Fes oració! ―Prova-ho. (Camí, 663)

No estiguis trist. ―Has de tenir una visió més... «nostra» ―més cristiana­ de les coses. (Camí, 664)

Laetetur cor quaerentium Dominum. ―Que s'alegri el cor dels qui busquen el Senyor. ―Llum, a fi que investiguis els motius de la teva tristesa. (Camí, 666)