“Encomana’t a Sant Rafael”

Rius perquè et dic que tens «vocació ma­trimonial»? Doncs la tens: així, vocació. Encomana't a Sant Rafael perquè et dugui casta­ment fins a la fi del camí, com féu amb Tobies. (Camí, 27)

Em dius que tens al pit foc i aigua, fred i calor, passionetes i Déu...: un ciri encès a Sant Miquel i un altre al dimoni. Tranquil·litza't: mentre vulguis lluitar no hi haurà dos ciris encesos al teu pit, sinó un de sol, el de l'Arcàngel. (Camí, 724)

¡Com reies, noblement, quan t'aconsellava que posessis els teus anys de joventut sota la protecció de Sant Rafael!: perquè et dugui a un matrimoni sant, com al jove Tobies, amb una noia bona i maca i rica ― et deia, bromista.

I després, que pensarós que vas quedar-te!, quan continuava aconsellant-te que et posessis també sota el patrocini d'aquell apòstol adolescent, Joan: per si el Senyor et demanava més. (Camí, 360)

La Verge Santa Maria, Mestra de donació sense límits. ― Te'n recordes?: amb lloança adreçada a Ella, afirma Jesucrist: «¡el qui compleix la Voluntat del meu Pare, aquest ― aquesta ― és la meva mare!...».

Demana-li a aquesta Mare bona que en la teva ànima adquireixi força ―força d'amor i d'allibera­ment― la seva resposta de generositat exemplar: ecce ancilla Domini! ― heus aquí l'esclava del Senyor. (Solc, 33)