“El valor diví del matrimoni”

Enmig del goig de la festa, a Canà, no­més Maria s'adona de la manca de vi... Fins als detalls més petits de servei arriba l'ànima si, com Ella, hom viu apassionadament pendent del proïsme, per Déu. (Solc, 631)

L'amor pur i net dels esposos és una realitat santa que jo, com a sacerdot, beneeixo amb totes dues mans. La tradició cristiana ha vist freqüentment, en la presencia de Jesucrist a les noces de Canà, una confirmació del valor diví del Matrimoni: el nostre Salvador anà a les noces escriu sant Ciril d'Alexandria per santificar el principi de la generació humana.

El Matrimoni és un sagrament que, de dos cossos, en fa una sola carn; com ho diu amb forta expressió la teologia, són els mateixos cossos dels contraents la seva matèria. El Senyor santifica i beneeix l'amor del marit envers la muller i el de la muller envers el marit: ha disposat no sols la fusió de llurs ànimes, sinó també dels cossos. Cap cristià, cridat o no a la vida matrimonial, no pot desestimar-la.

El Creador ens ha donat la intel·ligència, que és com una guspira de l'enteniment diví que ens permet amb la lliure voluntat, un altre do de Déu de conèixer i estimar; i ha posat en el nostre cos la possibilitat d'engendrar, que és com una participació del seu poder creador. Déu ha volgut servir-se de l'amor conjugal per portar noves criatures al món i acréixer el cos de la seva Església. El sexe no és cap realitat vergonyosa, sinó un present diví que s'ordena netament a la vida, a l'amor, a la fecunditat. (És Crist que passa, 24)

Rebre missatges per correu electrònic

email