“El misteri del Dijous Sant”

Hem de fer nostres, per assimilació, aquelles paraules de Jesús: desiderio desideravi hoc Pascha manducare vobiscum −ardoro­sament he desitjat menjar aquesta Pasqua amb vo­saltres.

De cap manera no podrem manifestar mi­llor el nostre màxim interès i amor pel Sant Sacri­fici, que observant acuradament fins la més petita de les cerimònies prescrites per la saviesa de l'Es­glésia. I, a més de l'Amor, ha d'urgir-nos la «necessitat» d'assemblar-nos a Jesucrist, no solament en l'in­terior, sinó també en l'exterior, movent-nos −en els amplis espais de l'altar cristià− amb aquell ritme i harmonia de la santedat obedient, que s'identifica amb la voluntat de l'Esposa de Crist, és a dir, amb la Voluntat del mateix Crist. (Forja, 833)

Abans de la festa solemne de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat l'hora del seu trànsit d'aquest món al Pare, Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Aquest versicle de Sant Joan anuncia, al lector del seu Evangeli, que aquest dia s'esdevindrà quelcom de gran. És un preàmbul afectuós i tendre, paral·lel al que recull Sant Lluc en el seu relat: He desitjat ardentment, diu el Senyor, de menjar aquesta Pasqua amb vosaltres abans de la meva Passió.

Comencem per demanar des d'ara a l'Esperit Sant que ens prepari, per entendre cada expressió i cada gest de Jesucrist, perquè volem viure una vida sobrenatural, perquè el Senyor ens ha manifestat la seva voluntat de donar-se'ns com a aliment de l'ànima. I perquè reconeixem que només Ell té paraules de vida eterna.

La fe ens fa confessar amb Simó Pere: nosaltres creiem i sabem que vós sou el Crist, el Fill de Déu. I aquesta fe, tota fosa amb la nostra devoció, es la que en aquests moments transcendentals ens mena a imitar l'audàcia de Joan: acostar-nos a Jesús i reclinar el cap en el pit del Mestre que estimava ardentment els seus i ho acabem d'escoltar es disposava a estimar-los fins a la fi.

Totes les maneres de dir resulten pobres, si pretenen explicar, ni que sigui de lluny, el misteri del Dijous Sant. Però no és difícil d'afigurar-se en part els sentiments del Cor de Jesucrist aquella tarda, l'última que passava amb els seus, abans del sacrifici del Calvari. (És Crist que passa, 83)

Rebre missatges per correu electrònic

email