16 de desembre de 2017
El tercer dia del viatge pastoral del prelat de l'Opus Dei a Anglaterra ha estat ple, com els anteriors, de reunions pastorals amb fidels de la prelatura i amics.
Galeria de fotos
Va mantenir, per exemple, dues trobades amb gent jove que rep formació cristiana gràcies a l'Opus Dei. Els va convidar a preguntar-se: "Qui és Jesucrist per a mi?". I també: "Qui sóc jo per a Jesucrist?". "Aquesta última pregunta -va dir- us portarà a considerar l'amor que Crist té per vosaltres i us farà plantejar una tercera qüestió: què puc fer jo per Jesucrist?".
El Prelat va insistir en la grandesa i el valor de l'amistat, en una època en la qual aparentment és més difícil fer amistats profundes. "Pot ser que algunes persones estiguin cobertes per una crosta d'individualisme, que hem d'ajudar a trencar. Hi ha qui viu a la defensiva i es resisteix a obrir-se als altres". Interessar-se sincerament per ells, va dir, pot ser l'inici de l'amistat, que després podrà cultivar-se amb l'afecte i la pregària.
Va parlar també d'un jove que pateix un càncer molt agressiu, amb el qual havia pogut conversar el dia abans. "L'única manera d'apropar-nos al misteri del dolor és mirant la creu de Crist, que va donar la vida per nosaltres. El sofriment no té explicació humana. La pregunta no és, per tant, per què existeix el sofriment?, sinó per què Crist va patir tant per nosaltres?". El misteri del sofriment pot ser fins i tot un senyal de l'amor i de la confiança de Déu i, per això, no s'ha d'interpretar com una maledicció o un càstig.
El prelat va suggerir als joves que resessin perquè Déu els doni la força de "voler" la pròpia vocació
Un jove li va preguntar com discernir la vocació personal. El prelat va assenyalar que no es tracta només de demanar llum per veure la pròpia missió, sinó de "resar també amb la finalitat que Déu doni la força per voler aquesta vocació, perquè de vegades el que falta és el desig de seguir la crida".
Així mateix, va proposar als joves que l'escoltaven que estiguessin disposats a anar a contracorrent. "Per aconseguir-ho, necessiteu tenir conviccions fermes i, sobretot, un bon coneixement de la vostra fe". La fe autèntica -va continuar- busca sempre conèixer més i comprendre millor, per exemple sobre l'encarnació de Crist. Després sorgeix també el desig de transmetre aquesta fe als altres i, per aconseguir-ho, cal créixer en virtuts humanes i sobrenaturals, que ajuden a créixer en personalitat i no deixar-se arrossegar per l'ambient.
"La veritat ha d'assolir el nostre cap, el nostre cor i la nostra voluntat"
També va desenvolupar la idea que no coneixem la veritat fins que la veritat no ens posseeix totalment. "La veritat ha d'arribar al nostre cap, al nostre cor i la nostra voluntat", va concloure.
Després d'estar amb els joves, monsenyor Fernando Ocáriz va respondre també a les preguntes d'alguns matrimonis, a Ashwell House i Netherhall House, dos centres de l'Opus Dei a Londres. Va parlar de temes molt variats: l'atenció i ajuda als estrangers, el suport als professors catòlics, la pietat eucarística, l'amistat amb persones d'altres religions o que no professen cap credo, el desenvolupament de la pròpia vocació, etcètera. Cada una d'aquestes trobades va concloure amb una pregària per la persona i intencions del Papa Francesc.
Entre una i altra reunió, el Prelat va visitar Lakefield, un centre de formació en hostaleria, i la parròquia de Sant Thomas More a la localitat de Swiss Cottage, atesa pastoralment per sacerdots de l'Opus Dei.
15 de desembre de 2017
El prelat de l'Opus Dei va començar el passat 14 de desembre un viatge pastoral de tres dies a Anglaterra.
En el seu primer dia, Mons. Ocáriz va tenir una trobada amb un grup de dones de l'Opus Dei a Chelsea. També va saludar el cardenal Vincent Nichols, arquebisbe de Westminster. Va parlar amb alguns sacerdots diocesans, als que va animar a posar el focus de la seva vida en Crist, "tractant-lo especialment en l'Eucaristia i coneixent-lo en els Evangelis", i a estimar els seus germans en el sacerdoci. Els va recordar la "importància d'estar oberts a tots els fidels, acollint-los especialment en el sagrament del perdó, perquè sentin desitjos de tornar una i altra vegada al Senyor", una actitud que només aconseguiran si els sacerdots estan en contacte amb Jesús.
Va parlar amb alguns sacerdots diocesans, als que va animar a posar el focus de la seva vida en Crist.
El Prelat es va reunir després amb un grup de persones que impulsen una associació sense ànim de lucre anomenada PACT, que impulsa diversos col·legis al sud de Londres, que s'inspiren en l'esperit cristià i en els ensenyaments de sant Josepmaria. Els responsables d'aquestes iniciatives van explicar a monsenyor Ocáriz les línies generals dels projectes escolars. Desitgen que els pares tinguin un paper protagonista i actiu en l'educació dels seus fills, als qui volen transmetre la fe perquè inspiri la seva formació i les seves vides. El prelat va subratllar l'enorme importància de "formar els fills perquè siguin homes i dones de bé", i va animar a confiar en el poder de l'oració.
Un altre grup de persones va explicar al prelat la iniciativa anomenada The Family Development Foundation (FDF), que promou cursos de comunicació entre matrimonis, basant-se en el mètode del cas, per promoure el desenvolupament familiar. Mons. Fernando Ocáriz va recordar que, tot i que les dificultats mai faltaran a la vida de qualsevol família, poden sempre superar-se amb perseverança. "Sostenir les famílies ha de ser una prioritat en qualsevol país", ha assenyalat.
"Mons. Xavier Echevarría mai tenia pressa quan escoltava algú"
A la tarda, va estar amb un grup més nombrós de fidels de l'Opus Dei. "Poseu Crist en el centre, sempre, en tot allò que feu", va dir als presents. També va recordar alguns moments dels seus 20 anys al costat de monsenyor Xavier Echevarría. Va dir que es va desgastar pels seus fills i filles. No semblava que tingués interessos personals i dedicava als altres el temps que fos necessari. "Per exemple, mai tenia pressa quan escoltava algú", va dir.
El prelat va convidar als presents a acceptar les limitacions de les persones amb les que conviuen i a ser pacients amb els propis defectes. En respondre a una pregunta sobre la llibertat, va assenyalar que ser lliures no consisteix tant en el que escollim, sinó com ho fem. Podem fer moltes coses, però es tracta de fer-les lliurement, per amor, fins i tot si no tenim ganes de fer-les, i això ens dóna alegria. Sobre la tasca de portar l'anunci de l'Evangeli als altres, va assenyalar que és "transmetre la veritat amb amor, una cosa que s'aconsegueix a través de l'amistat". "I passi el que passi, no estigueu mai tristos, perquè el Senyor ens estima amb bogeria", va concloure.