La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona va estar el primer indret de Catalunya que va visitar el Sant Pare després de la seva arribada a l’aeroport. El va rebre a la seu catedralícia el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, juntament amb el Capítol de Canonges, en una visita marcada per la pregària, la trobada amb la comunitat diocesana i diversos gestos de proximitat pastoral.
Després de la seva arribada, el Sant Pare va accedir a l’interior de la Catedral, on va venerar la Vera Creu i va pregar a la capella del Santíssim davant el Sant Crist de Lepant, una de les imatges més emblemàtiques de la pietat barcelonina.
Posteriorment, va dirigir-se en processó fins a l’altar major, on va participar en la pregària de l’Hora Sexta amb el clergat de l’arxidiòcesi. En aquest marc, el cardenal arquebisbe de Barcelona va adreçar unes paraules de benvinguda al Sant Pare abans de la seva intervenció.
En la seva homilia, pronunciada en català i castellà, el Sant Pare va convidar l’Església de Barcelona a caminar unida, fidels i pastors, cap a la plenitud de la vida seguint les petjades de Crist. A partir de les imatges de l’Església com a Esposa i com a Cos de Crist, va recordar que la comunitat cristiana neix de l’amor de Déu i està cridada a créixer en fraternitat, comunió i servei.
El Papa va elogiar la tradició eclesial de Barcelona i Catalunya, evocant les paraules de sant Joan Pau II sobre el caràcter acollidor del poble català i la seva vocació a ser «un lloc ampli i obert a la fraternitat cristiana». En aquest sentit, va agrair el testimoni de tants homes i dones que treballen per construir harmonia i comunió més enllà de les polaritzacions.
En un dels moments centrals de la seva intervenció, pronunciat en català, es va referir a Barcelona, com a «cap i casal de Catalunya», assegurant que té una responsabilitat especial d’esdevenir «constructora d’unitat». Davant els reptes d’un món marcat per les guerres, les divisions i l’individualisme, va animar els fidels a ser «testimonis i profetes d’unitat, d’acollida, de concòrdia i de pau».
Finalment, encomanant la seva pregària a santa Eulàlia i a la Mare de Déu de la Mercè, va demanar que l’Església continuï treballant per la comunió, fidels a la pregària de Jesús «perquè siguin plenament u».
La visita va continuar a la cripta de santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona i copatrona de l’arxidiòcesi, on el Papa va pregar en silenci davant el seu sepulcre. La pregària va estar acompanyada pel cant de l’himne Hostia Solemnis, interpretat pel Cor Francesc Valls. En aquest espai també es va fotografiar amb els seminaristes presents, en un gest de proximitat envers els qui es preparen per al ministeri sacerdotal.
A la sortida de la Catedral, el Sant Pare va saludar els fidels congregats a l’exterior, als quals ha adreçat unes paraules abans de continuar la seva visita pel claustre catedralici.
40.000 persones van omplir l’Estadi Olímpic durant la vetlla de pregària
Més de 40.000 persones van omplir l’Estadi Olímpic Lluís Companys en la vetlla de pregària del papa Lleó XIV el dimarts 9 de juny. Va ser una de les cites més massives i emotives de la visita del Sant Pare a Barcelona. Les graderies estaven plenes de gom a gom en una gran vetlla de pregària, música i testimonis que combinava l’expressió artística amb moments d’intensa profunditat espiritual.
“L’experiència única” de cantar durant la visita del papa Lleó XIV la van tenir alumnes de Xaloc i de Pineda. Els va impactar molt cantar davant de tanta gent: “Ha estat una experiència única. Hem aprofitat una oportunitat que mai oblidarem”.
Les portes de l’estadi es van obrir a les quatre de la tarda i, a mesura que avançaven les hores, l’ambient es va anar escalfant amb música i projeccions audiovisuals.
L’acollida va incloure una espectacular actuació dels castellers, que van alçar un 4 de 8, oferint una imatge simbòlica de gran força visual.
La segona part de la vetlla va adoptar un to marcadament espiritual. Després de la invocació a l’Esperit Sant i del cant del Veni Sancte Spiritus, una solemne processó va entronitzar la creu al centre de la celebració.
Tres testimonis —un catecumen, una persona que havia afrontat dificultats de salut mental i un cas de violència masclista— van formular preguntes al Papa sobre la fe, el sofriment i la vida cristiana.
Lleó XIV va respondre personalment a cadascuna, en un dels moments més propers i participatius de la nit.
En el seu missatge, el Papa va fer una crida a «no jutjar les ‘nits’»; ni les de la nostra vida, ni les de l’Església, ni les de la societat que ens envolta. Va instar a reflexionar sobre «les nits d’Espanya, de les seves ciutats, de les seves antigues i noves pobreses» per tal que el país «sigui un espai acollidor per a tothom, on cadascú sigui respectat en la seva dignitat de persona i estimat per allò que és».
La trobada es va tancar amb una interpretació solemne del Virolai per part de l’Escolania de Montserrat des de les escalinates de l’estadi. Després, es va sumar en Sergio Dalma per interpretar «Em dones força», en una actuació especialment emotiva. L’himne oficial de la visita apostòlica ha posat el punt final mentre el Papa saludava l’estadi abans d’acomiadar-se.
Visita al centre penitenciari Brians 1
Lleó XIV va fer la primera visita d'un pontífex a un centre penitenciari a Espanya. A l'auditori de «Brians 1» —el mateix espai on cada diumenge se celebra la missa—, es va reunir amb uns 80 reclusos i va escoltar el testimoni de dues dones internes, donant així visibilitat als desafiaments que afronten les dones durant el compliment de la condemna i el seu procés de reinserció social.
En la seva salutació, el Papa va partir de la dignitat incondicional de tota persona, fonamentada en l'amor de Déu, per adreçar als presents unes paraules d'encoratjament: «Els errors de la vida no determinen la identitat d'una persona». Citant sant Agustí, els va recordar que el passat no condemna el futur, i els va animar a confiar en la gràcia: «Déu t'estima com ets, però et somia millor».
Com a peregrins a Montserrat amb el Sant Pare
El Sant Pare va peregrinar a l’Abadia de Montserrat en una jornada històrica que serveix com a pont entre el primer i el segon mil·lenni de l’abadia.
L’Abadia de Montserrat va tornar a acollir 44 anys després la visita d’un pontífex. Ho va fer en un ambient molt diferent del de Joan Pau II l’any 1982, amb un temps més respectuós. Gairebé 8.000 persones van acompanyar la comunitat benedictina de Montserrat per rebre’l i participar en la pregària del Sant Rosari, amb els misteris de Glòria, que són els que s’acostumen a contemplar els dimecres, i en la pregària del migdia pròpia del santuari amb el cant de la Salve i el Virolai per part de l’Escolania de Montserrat.
Concretament, la peregrinació del Sant Pare Lleó XIV per venerar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser la segona visita d’un Papa de la qual es té constància des de la fundació del monestir.
Lleó XIV va afirmar estar “content de poder estar als peus de la Moreneta per encomanar-li, ple de confiança en la seva intercessió maternal, el meu servei petrí i la missió de l’Església en el món que clama demanant justícia i pau”. Un discurs en el qual va recordar els motius que van portar el Papa Francesc a fer entrega de la Rosa d’Or a la Moreneta o bé un exemple de conversió profunda com la de sant Ignasi de Loiola.
La jornada va començar amb els milers de pelegrins que van anar omplint les places esperant l’arribada del Sant Pare, que ho va fer finalment amb cotxe al Mirador dels Apòstols. Seguidament, va canviar de vehicle i amb papamòbil va acostar-se fins a les portes de l’abadia mentre saludava tots els fidels presents fins a arribar al mateix atri del monestir on l’esperaven 1.200 nens de diferents escoles cristianes de Catalunya, entre elles d'Institució Familiar d'Educació com La Vall, La Farga, Terraferma, Montclar... Tot, acompanyat de l’incessant repic de campanes per donar-li la benvinguda.
La part privada de l’acte va comptar amb un dinar amb tota la comunitat benedictina de Montserrat i també els escolans, abans d’emprendre el seu camí de tornada a Barcelona per continuar el seu viatge apostòlic cap a les Illes Canàries.
Trobada amb les realitats de caritat i assistència diocesanes a l'església de Sant Agustí
Lleó XIV es va reunir a l'església de Sant Agustí —atesa pels pares agustins al barri del Raval, al costat d'una comunitat de Missioneres de la Caritat— amb representants de les entitats de caritat i assistència de l'Arxidiòcesi de Barcelona.
Durant la trobada van oferir el seu testimoni, membres de Càritas Diocesana, de la Fundació Obinso —dedicada a persones amb addiccions— i una religiosa adoratriu en l'acompanyament de dones víctimes de tràfic d'éssers humans. El Papa va improvisar bona part de la seva intervenció, que va arrencar amb unes paraules senzilles: «Aquí em sento com a casa».
El moment més emotiu va arribar amb les preguntes d'en Renzo, un nen de sis anys, que va interrogar el Sant Pare sobre el patiment, la soledat de la gent gran, el perdó i la seva pròpia vocació. Lleó XIV va recordar que va ser a l'orde de Sant Agustí on va descobrir la seva crida al sacerdoci, i va afirmar que «cada nen és un somni de Déu». Sobre els avis, va demanar que ningú els deixi sols: «No permetem que la soledat i l'abandonament es normalitzin en la vida dels adults majors». I sobre el perdó, va explicar que perdonar no significa oblidar ni justificar el dany, sinó «no deixar que l'odi es converteixi en l'amo del nostre cor».
En aquesta trobada també hi van ser presents les entitats Braval i Terral. Ambdues fa 25 anys que treballen en la cohesió social del barri. La directora de Terral, Evelyn, explica com l'entitat «va tenir l'oportunitat de lliurar la Mare de Déu de Terral a l'església. En la trobada, a més, la Princess, una jove estudiant de 4t de l'ESO, va formar part del cor que va cantar davant el Sant Pare. La visita ens recorda que acompanyar és sostenir sense abandonar. I també a estar disposades a dir-li que sí al Senyor en allò que ens demani».
A la Sagrada Família: «primer l'amor, després la tècnica». Alcem la mirada
En el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, Lleó XIV presidí la Santa Missa solemne a la basílica de la Sagrada Família davant d'unes 4.000 persones com a cloenda del seu pas per Catalunya. Abans d'entrar al temple, va viure un dels moments més emotius de la jornada: la Valentina, una nena de tretze anys amb discapacitat visual, li va explicar la Torre de Jesucrist a través d'una maqueta tàctil accessible. El Papa també va pregar davant la tomba de Gaudí a la cripta.
En la seva homilia, Lleó XIV va descriure el temple com "una eloqüent catequesi feta de pedres, colors i llum" i va recordar que Gaudí, declarat venerable per l'Església, ho va concebre com un pelegrinatge espiritual cap a la trobada amb Crist. Va convidar a alçar la mirada cap al Crucificat Ressuscitat i a “aixecar el rostre de qui jau a la pols”, tot subratllant que la Sagrada Família és l'església més alta del món “no per destacar en classificacions mundanes, sinó per guiar els passos del poble de Déu”.
Entre els concelebrants hi havia Mn. Alberto de Àngel, qui ens comparteix la vivència de celebrar missa amb el Sant Pare: «Ahir a la Sagrada Família, vaig sentir que el cel i la terra es tocaven: tot parlava de Déu i et conduïa a Ell».
Després de la missa, Lleó XIV va beneir la Torre de Jesucrist —de 172,5 metres, la més alta de les 18 torres del projecte de Gaudí—, completant així l'obra iniciada fa més d'un segle. La nit va cloure amb un espectacle de llum i música projectat sobre el temple, interpretat per l'Escolania de Montserrat.
Marti rodriguez