Una de les coses que més agraeixo a sant Josepmaria és tenir direcció espiritual. Vull dir, poder anar a un sacerdot o a un laic, com tu, que t’ajuda en les coses de la teva vida. És meravellós tenir una persona, en qui confies, que des de fora et pugui donar consells i dir-te coses que t’ajuden a pensar. Per a mi ha estat molt útil en el que es refereix a la meva vida com a espós i pare.

No sé quants cops he sentit que no m’oblidi de fer-li notar a la meva dona que l’estimo amb detalls concrets, tot i que semblin petits: una capsa de caramels, unes flors, una carícia, una paraula d’agraïment pel menjar que ha preparat...

També he après a posar prioritats a la meva vida. Un dia, per exemple, si algun dels meus fills està malalt, sé que el meu lloc és allà. I en lloc d’anar a resar a l’església, em quedo a casa, resant el rosari, al seu costat. Així he après a fer compatible les pràctiques de pietat amb la meva vida de pare, de bomber, d’espós.

De vegades he hagut de reduir els meus compromisos professionals o socials, perquè veig que abans està la meva família. Si no hagués estat per la direcció espiritual, moltes d’aquestes coses no les hagués sabut.

Aquest relat ha estat publicat en el fullet "L'alegria dels fills de Déu", d'Alberto Michelini.