Treball ordinari i com s’ha de santificar (VII): assessor financer

En Thomas, casat i amb dos fills petits, és assessor financer i gestiona els estalvis familiars en un període econòmic molt complex.

Quan parlem de finances, a causa d’una certa tradició cinematogràfica, sovint tendim a imaginar un món de gent sense escrúpols, que només pensa en el benefici i a enganyar els altres per guanyar més diners. En la majoria dels casos no és així. Les persones que treballen en el vast món de les finances, com en tots els camps professionals, poden oferir al Senyor el seu treball honest i ben fet.

En Thomas és un assessor financer amb una llicenciatura en Ciències Polítiques i un doctorat en Història i Ciències Socials. La seva activitat principal és la gestió dels estalvis, especialment els de les famílies, una àrea molt delicada en aquest moment: “La meva feina consisteix a cuidar els interessos dels clients —explica en Thomas—, i això implica molts aspectes”.

“La meva feina consisteix a cuidar els interessos dels clients”

“De vegades, afortunadament en rares ocasions —continua en Thomas—, el rendiment de les inversions dels meus clients es veu afectat negativament pel rendiment general dels mercats financers. En aquests casos, la meva feina és explicar les coses amb claredat. Per evitar conflictes, sempre treballo amb transparència, compartint totes les estratègies amb els meus clients immediatament, sense ocultar-los res.”

Treballar en el camp de la consultoria significa haver de conjugar diferents interessos, i sovint hi ha la possibilitat d’obtenir grans beneficis d’una manera inadequada: “Òbviament és una temptació molt forta —explica en Thomas—, però com en totes les feines, aquí també es pot treballar bé o malament, sempre és una qüestió d’elecció. En la meva feina intento exercir les virtuts de la prudència, la justícia i, quan és necessari, la fortalesa. Només una vegada vaig necessitar l’ajuda d’un director espiritual per discernir què era millor. En general, l’elecció moralment legítima és clarament identificable”.

intento exercir les virtuts de la prudència, la justícia i, quan és necessari, la fortalesa

En Thomas va conèixer l’Obra quan fa uns anys va ser convidat a un curs de formació cultural per a joves: “Recordo la primera vegada que vaig llegir Camí, un llibre que va ser un veritable punt d’inflexió en la meva vida i que em va convèncer per casar-me i formar una família. També hi ha una frase de sant Josepmaria que sempre intento portar amb mi i que em recorda el sentit de la meva vocació cristiana: Somia!... I la realitat superarà les teves expectatives!”

Aquests somnis han portat en Thomas a tenir una família amb dos nens petits. Un gran repte de les professions sense horari fix és, sens dubte, el de conciliar el treball i la família: “No crec que en aquest camp es pugui aconseguir un resultat òptim —admet en Thomas—, només es pot fer aplicant la voluntat d’un mateix. Per descomptat, el compromís personal és gran, però de vegades cal triar entre el temps per a la feina i el temps per a la família. En aquest sentit, sant Josepmaria va dir que considerava que estar amb els fills era la feina més important dels pares. Em considero molt afortunat, perquè m’entenc molt bé amb la meva dona i sempre intentem ajudar-nos mútuament en la cura dels nens”.

si fem bé la nostra feina, estem resant i el Senyor és feliç

“Em va passar que un col·lega volia parlar de Déu —diu en Thomas— després que sabés que soc una persona creient. En crear aquestes ocasions intento explicar el missatge de la santificació del treball, del fet que si fem bé la nostra feina, estem resant i el Senyor és feliç. Em sembla una cosa molt simple de fer amb aquells que comparteixen el mateix camp d’interès professional que jo.

Com és possible pensar cada dia en el Senyor en un món de mercats, valors, inversions i números? “He de dir que pensar ràpidament que Déu és el meu Pare m’ajuda molt i em dona una gran serenitat. També intento posar en pràctica un consell que vaig veure que sant Josepmaria donava en un vídeo en què s’adreçava als joves: parlar amb la Mare de Déu amb la mateixa confiança amb què els nens petits s’adrecen als seus pares.”

Photo by Melissa Walker on Unsplash