Avui més que mai és temps de pregar, molt units en Crist, amb el cor ple d’agraïment a Joan Pau II, que s’ha gastat –dia rere dia, fins el darrer alè- per a complir amb la seva missió de Pare i de Pastor.

La gratitud filial es barreja avui amb el dolor, un dolor profund i serè. Al llarg d’aquests gairebé 27 anys hem après a estimar Joan Pau II amb tota l’ànima, i ara notem en el nostre cor l’esquinç de la seva absència.

Però sabem per la fe que Joan Pau II ha travessat “el llindar de l’esperança” i ens espera –amb la seva bondat i pau habituals- a la casa del Cel, que tots anhelem.

De la fe sorgeix la nostra serenor sobrenatural: no volem ni podem cancel·lar el dolor, però el vivim amb serenor, convençuts que Déu ha disposat el millor per a un servidor tant fidel de la seva Església.

És també moment de pregar per al proper Papa, a qui els catòlics oferim ja des d’ara tot el nostre afecte filial. Demano a Déu que li concedeixi la seva gràcia i la seva ajuda, per a una tasca de tanta responsabilitat.

Personalment, acudeixo amb confiança a la protecció de Joan Pau II, servent bo i fidel del Senyor, i li demano també que intercedeixi davant Déu pel seu successor.

+ Xavier Echevarría

Prelat de l’Opus Dei

Roma, 2-IV-2005