Solemnitat de la Transfiguració

Aquest dimarts 6 d'agost l'Església celebra la solemnitat de la Transfiguració del Senyor. Oferim un text en el qual s'explica el significat d'aquesta festa amb un vídeo de la Fundació Saxum que descriu el mont Tabor.

La solemnitat de la Transfiguració neix, probablement, de la commemoració anual de la dedicació d’una basílica en honor a aquest misteri que es va aixecar al mont Tabor. Al segle IX la festa es va introduir a l’Occident i, més tard, durant els segles XI i XII es va començar a celebrar també a Roma, a la basílica vaticana. Es va incorporar al calendari romà pel Papa Calixt III (1457) en agraïment per la victòria de les tropes cristianes davant els turcs en la batalla de Belgrad, el 6 d’agost del 1456.

A l’Orient cristià, la Transfiguració del nostre Déu i Salvador Jesucrist és una de les solemnitats més grans de l’any, juntament amb la Pasqua, el Nadal i l’Exaltació de la Santa Creu. En ella s’expressa tota la teologia de la divinització mitjançant la gràcia, de la naturalesa humana que, revestint-se de Crist, és il·luminada per l’esplendor de la glòria de Déu. Units a Jesús, assenyala l’ofici de lectures del ritu romà, «brillarem amb la nostra mirada espiritualitzada, renovats en certa manera en els traços de la nostra ànima, fets conformes a la seva imatge».[1]

Amb Pere, Jaume i Joan, en aquesta festa se’ns convida a posar Jesús al centre de la nostra atenció: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo».[2] L’hem d’escoltar, i deixar que la seva vida i ensenyaments divinitzin la nostra vida ordinària. Així resava sant Josepmaria: «Senyor nostre, aquí ens tens disposats a escoltar tot allò que vulguis dir-nos. Parla’ns; estem atents a la teva veu. Que la teva conversació, caient en la nostra ànima, inflami la nostra voluntat perquè es llanci fervorosament a obeir-te».[3]

«SENYOR NOSTRE, AQUÍ ENS TENS DISPOSATS A ESCOLTAR TOT ALLÒ QUE VULGUIS DIR-NOS.»

Escoltar el Senyor amb la disposició sincera d’identificar-se amb Ell ens porta a acceptar el sacrifici. Jesús es transfigura «per treure del cor dels seus deixebles l’escàndol de la creu,»[4] per ajudar-los a suportar els moments foscos de la seva Passió. Creu i glòria estan íntimament unides. De fet, es va fixar el 6 d’agost com a festa de la Transfiguració en relació amb l’Exaltació de la Santa Creu: entre totes dues celebracions transcorren quaranta dies que, en algunes tradicions, formen com una segona quaresma. Així, l’Església bizantina viu aquest període com un temps de dejuni i de contemplació de la Creu.

José Luis Gutiérrez


[1] Anastasi el Sinaita, Sermón en el día de la Transfiguración del Señor(Lectio altera de l’ofici de lectures de la Litúrgia de les Hores del 6 d’agost).

[2] Mt 17, 5.

[3] Sant Josepmaria, Sant Rosari, 4t misteri de la llum.

[4] Missal Romà, prefaci de la Transfiguració del Senyor.

Extracte del text: Les festes del Senyor durant el Temps de durant l'any (II)