El Parlament italià va aprovar el passat 10 de febrer una nova llei fecundació assistida. En l'article 1 s'introdueix per primera vegada el concepte de tutela “jurídica de l'embrió”, amb fortes conseqüències mèdiques i ètiques. Paradoxalment, el text troba els seus precedents en països europeus de cultura decididament laica. Ho ha recordat Carlo Casini, parlamentari europeu: “En la laica Hongria –actualment el país més lliure i culte que ha estat sota el jou comunista-, en una sentència de 1991 en relació amb l'avortament s'assenyala que ‘el concepte jurídic d'home es deuria estendre a la fase prenatal, concretament al moment de la concepció’. Una afirmació que per la seva naturalesa i abast pot ser comparable a l'abolició de l’esclavitud”.
“La fecundació assistida. Aspectes mèdics, jurídics i ètics” ha estat el tema del primer simposi nacional d'estudiants de medicina i cirurgia que ha tingut lloc a la Universitat Campus Bio-Medico, de Roma, del 15 al 17 d'octubre: una trobada de tres dies dirigida a estudiants universitaris que desitgen anar més enllà de la formació tècnica i acadèmica, una ocasió de diàleg entre futurs metges conscients que un dia en la seva professió també hauran de resoldre problemes no directament relacionats amb l’activitat sanitària.
Un d'aquests àmbits en els quals la medicina es juga la seva pròpia autocomprensió, i en conseqüència també la seva resposta als desafiaments ètics del dia de demà, és el món de la ficció televisiva. En l'actualitat, les cadenes de televisió centren la seva atenció en els problemes de la vida social, mèdics sobretot, abordats moltes vegades sense criteris clars. Tampoc el gran tema de la família és tractat en el marc d'unes coordenades ètiques ben definides, més encara, en molts programes la família és sistemàticament maltractada. En el context mèdic, les sèries televisives cobren particular importància, ha explicat Paolo Braga, professor de Teoria i Tècniques de comunicació de masses en la Universitat Catòlica de Milà. “La ficció posa en moviment –diu- un mecanisme emotiu en el qual l'espectador queda implicat. El seu punt de força està en la construcció de personatges de caràcter informal, fragmentat i problemàtic. Els guionistes americans són mestres en la construcció d'aquest tipus de figures, que es guanyen fàcilment la simpatia de l'espectador. Es tracta d'històries i personatges sovint llunyans dels casos reals i que no sempre afronten, de manera correcta, arguments delicats. L'èxit de productes televisius com “E.R. Médicos en primera línea” o “Friends” és una prova de les greus implicacions ètiques del treball d'un guionista”.
En aquests tres dies de reflexió universitària, s'ha posat també de relleu la urgència d'abordar discursos de metabioètica, “capaços de fundar tots els desafiaments bioètics successius i, entre aquests, el de la fecundació assistida”, va assenyalar en diverses ocasions Ignacio Carrasco, professor Ordinari de Bioètica en la Universitat del Sacro Cuore de Roma. “El problema de la fecundació assistida no està en la tècnica en si, sinó en la dificultat ètica que resideix en la voluntat de qui aplica aquesta tècnica a l’ésser humà”. Aquest tipus de plantejaments metabioètics, va explicar, ajuden a desembolicar el nus original del problema.
Les preguntes que sorgeixen davant els casos concrets que es presenten poden resoldre's a través d'una redefinició de la relació entre home i naturalesa. Claudio Buccelli, professor Ordinari de Medicina Jurídica en la Universitat Federico II de Nàpols, va afirmar que “és necessari treballar en la recuperació del que és natural en l'home, precisament en els laboratoris, hospitals i altres llocs on s'estan duent a terme projectes que allunyen a l’ésser humà de la naturalesa i, en conseqüència, de la seva condició original, de les seves lleis pròpies, establertes en el disseny de la creació”.
En un dels debats que va tenir lloc l'últim dia es va concloure que la investigació mèdica , lluny d'haver d'estar contínuament “tapant forats” davant problemes individuals, necessita trobar un fonament antropològic que il·lumini la legislació i sobre el qual es pugui construir una nova cultura de la vida humana. L'antropologia, perquè pugui fundar vàlidament una ètica de la vida, haurà de contenir una veritat objectiva sobre l'home.